La colònies grans de ratpenats tenen més probabilitat d'estar infectades pel virus de la ràbia

La colònies grans de ratpenats tenen més probabilitat d'estar infectades pel virus de la ràbia

Un estudi publicat l'any 2013.

Objectiu

Conèixer els factors ecològics en les poblacions de ratpenats que poden afectar la dinàmica de la infecció del virus EBLV-1 (European bat 1 lyssavirus) que provoca la ràbia.

Mètodes bàsics

El virus 'European bat 1 lyssavirus' és un dels tres virus de la ràbia que es troben a Espanya. En aquest estudi, es van mostrejar 25 localitats diferents de ratpenats de tot l'Estat en diferents períodes de l’any des del 2001 fins el 2010. En cada una de les localitats els ratpenats foren capturats i identificats a nivell d’espècie, sexe i edat. El nombre d’individus i espècies presents en cada lloc fou també anotat.

Es van obtenir mostres de sang de cada exemplar a partir d’una petita punxada a la vena de l’ala per determinar la presència d’anticossos d’EBLV-1 mitjançant la tècnica del test Rapid Fluorescent Focus Inhibition (RFFIT). Tots els ratpenats van ser alliberats al mateix lloc de captura després de l’obtenció de la mostra biològica. Es van realitzar autòpsies als ratpenats trobats morts i s’analitzaren mostres de diferents organs per trobar restes d'ARN de l'EBLV.

Les dades obtingudes es van analitzar estadísticament per determinar si els factors ecològics tals com mida i nombre d’espècies de ratpenats de la colònia, període de l’any o sexe influenciaven en la seroprevalença de l’EBLV-1.

Resultats principals

En aquest estudi es van recollir i testar 2.393 mostres de sang de les quals 495 (20,7%) van ser seropositives per EBLV-1. De les 25 localitats mostrejades, 17 (68%) albergaven colònies amb individus positius amb seroprevalences que fluctuaven entre el 3 i el 33%. Tretze espècies de ratpenats (d’un total de 20) varen ser positives, de les quals 7 foren trobades positives per primera vegada i van incrementar el nombre d’espècies trobades amb EBLV-1 a Europa.

Els resultats obtinguts també varen confirmar la presència d'ARN d’EBLV-1 en sis espècies d’un total de set espècies analitzades. La presencia del virus va ser detectada per primera vegada en Myotis capaccinii.

L’anàlisi per identificar quins factors ecològics estaven associats en la seroprevalença d’EBLV-1 indicava que la família taxonòmica, el període de l’any, la mida de la colònia i la riquesa d’espècies eren factors importants que incidien en la seroprevalença d’EBLV-1. Així mateix, existeixen diferències en la seroprevalença entre famílies de ratpenats, suggerint que respostes immunològiques o diferents susceptibilitats en la infecció poden diferir segons la família taxonòmica a la que pertany l’espècie de ratpenat. 

Com en altres estudis realitzats, els nostres resultats també indicaven que la seroprevalença d’EBLV-1 seguia un patró estacional ben marcat, essent l’estiu el període de l’any on la seroprevalença era més elevada.

Un altre resultat a destacar és que la mida de la colònia i la riquesa d’espècies estaven significativament associats de manera positiva en la seroprevalença. Aquest resultat és molt rellevant perquè indica que grans colònies formades per diferents espècies tenen més probabilitat d’estar infectades per EBLV-1 i per tant un elevat risc d’infecció.

Conclusions

Aquest estudi aporta nous resultats que milloren el coneixement sobre la dinàmica de l’European bat lyssavirus (EBLV-1). A partir d’aquests resultats podem determinar quines localitats que alberguen ratpenats poden tenir una probabilitat més elevada d’infecció d’EBLV-1 i prendre mesures de prevenció en termes de salut pública.