Objectiu

Creació de joques artificials per corb marí gran (Phalacrocorax carbo) durant l'ampliació del port de Barcelona per tal de mantenir la població i evitar xocs dels ocells amb avions. Anàlisi posterior de la seva efectivitat.

Mètodes bàsics

Es va fer una revisió bibliogràfica i un estudi d'altres casos previs que va permetre establir els condicionants generals per a un dormider òptim de corb marí gran, que es resumeix en:

• Proximitat de la joca a les fonts d'alimentació.
• Proximitat de la joca a l'aigua.
• Seguretat enfront dels depredadors (envoltat per aigua o en arbres alts).
• Tranquil·litat davant de molèsties per visites humanes o animals domèstics.
• Altres factors com la història de la joca, el nombre de corbs marins (atracció social), la direcció i intensitat de vent, etc.

Es van dissenyar i construir estructures de cinc tipologies diferents que garantissin seguretat als corbs marins; totes elles amb capacitat per acollir gran nombre d'exemplars i que propiciaren posadors per facilitar el vol dels corbs marins. Es van instal·lar un total de 22 estructures, 5 ubicades al costat dels eucaliptus del joquer, 1 al marge de la llacuna i 16 dins de la llacuna. Les estructures van ser construïdes amb diferents materials i gruixos per seleccionar els preferits pels corbs marins. Finalment, es van col·locar en les estructures rèpliques exactes de corbs marins amb la seva mateixa mida i aspecte, simulant exemplars posat que atraurien a altres exemplars que sobrevolessin la zona.

Es va fer un seguiment de l'ús de les estructures entre octubre de 2006 i abril de 2007, comptant al vespre el nombre d'exemplars perxats. En els 27 censos vespertins realitzats es van registrar les característiques de l'estructura utilitzada per cada exemplar (tipus i ubicació pel que fa a l'aigua, altura sobre el terra, material i gruix). A més, es registrava l'edat dels exemplars i si pernoctaven o només utilitzaven les estructures per descansar durant la tarda.

Resultats principals

L'anàlisi de les dades obtingudes mitjançant els seguiments va permetre establir el tipus d'estructures preferides pels corbs marins com a joques. Les estructures més seleccionades van ser els 'arbres artificials': grans pals de 10 m d'alçada amb nombrosos travessers horitzontals a diferents nivells simulant branques, amb notable diferència respecte a la resta de models assajats. També es va constatar la preferència de les 'branques' de fusta i de 3 cm de gruix, davant de les metàl·liques o a les de 5 cm de gruix. Aquestes característiques són les més similars a les de les perxes naturals: segons els resultats del seguiment en els eucaliptus els corbs marins seleccionaven les branques d'arbres amb un gruix mitjà de 2,3 cm.

Un altre resultat va ser l'ús de les estructures que augmentava amb el pas del temps, probablement pel fet que els corbs marins van requerir habituar-se als nous elements. En el primer any es va registrar una baixa ocupació de les estructures (mitjana d'un 2% de corbs marins); a partir del segon es van assolir ocupacions molt superiors (mitjana d'un 35%) i el seu ús va pujar notablement en anys posteriors.

Conclusions

El projecte també ha permès extreure conclusions interessants per a futures experiències:

1. La creació de joques artificials de corb marí gran en punts sense risc per a la seguretat aeronàutica ha estat una iniciativa pionera mundial que ha resultat de gran èxit. El model d'experimentació de solucions basades en el disseny i assaig d'elements atractius per a la fauna cap a zones no conflictives es podria estendre a casuístiques amb altres espècies generadores de conflictes amb aeronaus, infraestructures o altres activitats.
2. Un aspecte fonamental per a l'èxit de l'experiència va ser l'actuació de responsabilitat cívica i de coordinació de diversos organismes (gestors d'infraestructures, universitat, empresa i gestors d'espais naturals) per compatibilitzar obra pública, conservació de patrimoni natural i seguretat aeronàutica