Objectiu

Adaptar un conjunt d’índexs ecològics que caracteritzin les comunitats de ratpenats i que siguin aplicables a dades acústiques. Això servirà per avaluar la resposta d’aquests animals davant de canvis climàtics i de paisatge tant a escala espacial com temporal.

Mètodes bàsics

Àrea d’estudi: Catalunya. 90 punts de mostreig distribuïts per tot el territori català, ubicats en diferents hàbitats i en un ampli rang d’altitud.

En cada punt de mostreig es va instal·lar un detector d’ultrasons autònom durant set nits consecutives entre el mesos de maig i juliol durant els anys 2016-2018. Aquestes dades formen part del programa de seguiment de ratpenats del Museu de Ciències Naturals de Granollers (www.ratpenats.org).

Per identificar les espècies de ratpenats, tots els arxius de so resultants s’analitzen mitjançant el Tadarida, un classificador automàtic desenvolupat pel Museu d’Història Natural de París. Tots els arxius són posteriorment validats individualment per un expert.

En aquest estudi es validen set índexs ecològics de comunitat. Tres índexs tradicionals:

• Riquesa, Índex de diversitat de Shannon,
• Índex d’Activitat (o abundància relativa)

I quatre nous índexs ecològics:

• Índex Tèrmic de Comunitat (CTI, relacionat amb la temperatura)
• Índex de Precipitació de Comunitat (CPI, relacionat amb la precipitació)
• Índex d’Obertura de Comunitat (COI, relacionat amb la cobertura forestal)
• Índex d’Especialització de Comunitat (CSI, relacionat amb la naturalesa generalista-especialista de cada espècie per a un hàbitat).

Els tres primers índexs són d’aplicació directa, mentre que l’ús dels nous índexs implica la realització d’uns càlculs previs. Per poder aplicar els quatre nou índexs ecològics, primer cal calcular els índexs específics ambientals per a cada espècie (és a dir, un valor que s’assigna a cada espècie a partir de dades climàtiques, de vegetació o d’hàbitat, obtinguts a partir dels registres de captures). Aquests valors específics caracteritzen la resposta de cada espècie enfront a les variables ambientals i es fan servir com a base per calcular els índexs de comunitat.

Per il·lustrar el potencial dels índexs, en aquest estudi també es selecciona un punt de mostreig (Molleres de Gresolet, situat al Parc Natural del Cadí-Moixeró) per mostrar els resultats obtinguts l’any 2018. Els resultats d’aquesta estació es comparen amb la resta de punts de mostreig amb el mateix tipus d’hàbitat associat (bosc de coníferes). En aquest cas, a més, per detectar canvis en les comunitats al llarg del temps es calculen les tendències temporals de tots els índexs mitjançant models lineals.

Resultats principals

Es valida amb èxit l’aplicació dels índexs de comunitat tèrmics, d’obertura i d’especialització en comunitats de quiròpters, basats en bases de dades acústiques. Es presenta l’adaptació d’aquests índexs, la metodologia proposada pel seu càlcul i s’exemplifica la seva utilització i interpretació amb un exemple pràctic.

• Càlcul dels índexs específics

Els  valors específics dels índexs obtinguts mostren un gradient d’espècies, quedant ordenades segons la seves preferències tèrmiques, de precipitació, cobertura forestal o d’especialització d’hàbitat. Aquest ordre és coherent amb el coneixement actual existent sobre les espècies presents al territori. Els valors específics de l’Índex de Precipitació apareixen altament correlacionats amb els valors específics de l’Índex Tèrmic, motiu pel qual l’Índex de Precipitació de Comunitat es va acabar excloent de l’estudi.

• Càlcul dels índexs de comunitat

Els resultats obtinguts després de calcular els valors dels sis índexs seleccionats ens permeten comparar una comunitat mostrejada en un punt específic amb la resta de comunitats de ratpenats situades en altres localitats amb el mateix hàbitat en un moment concret. Les tendències temporals dels índexs també permeten detectar si hi ha canvis significatius al llarg del temps. El CTI permet detectar canvis en la composició de les comunitats de ratpenats relacionades amb canvis en la temperatura ambiental, el COI facilita el seguiment de canvis en l’estructura física dels hàbitats (per exemple episodis de desforestació o processos d'aforestació en espais oberts). Fluctuacions en el CSI indicaran canvis en l’estabilitat de l’hàbitat acceptant la següent assumpció: les espècies especialistes s’associen a comunitats més especialitzades i ambients estables en l’espai i el temps; de forma contrària, espècies generalistes s’adapten a la manca d’estabilitat dels ecosistemes i esdevenen més abundants quan la resta de la comunitat també és generalista d’hàbitat.

Conclusions

A través de l’estudi i seguiment de les comunitats de ratpenats es pot obtenir informació sobre l’estat de salut dels ecosistemes, demostrant que aquests animals es poden considerar molt bons indicadors ecològics.

Els índexs proposats haurien de ser una eina útil pels gestors, investigadors i conservacionistes per poder dur a terme un seguiment acurat de les respostes de les comunitats de quiròpters com a indicadores de canvis en els ecosistemes, i així millorar-ne la seva gestió.