Objectiu

Descriure les característiques ecològiques, els valors ecològics i culturals i la gestió dels boscos singulars a través de l’exemple dels boscos de pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii).

Conservar una mostra representativa dels rodals singulars de pinassa de Catalunya.  

Mètodes bàsics

- Àrea d’estudi: boscos de pinassa des del Prepirineu al massís dels Ports.

Revisió bibliogràfica, que va permetre introduir el concepte de singularitat, de maduresa i de dinàmica successional dels boscos en el context mediterrani. El present manual del Life+PINASSA se centrarà en la conservació de rodals singulars per la seva maduresa a escala catalana.

Mostrejos de diferents descriptius i indicadors biològics als rodals singulars de pinassa. Els descriptors consistien en:

• Un inventari dasomètric i de vegetació.
• Un inventari de fusta morta i microhàbitats, que incorporaven la presència de biota associada (briòfits, fongs i invertebrats saproxílics).

Com a indicadors es va inventariar la flora d’interès i es van censar els ocells forestals a tots els rodals. En una selecció d’aquests rodals es van mostrejar els ratpenats i les papallones nocturnes.

També es va recollir informació sobre usos culturals històrics en els boscos singulars per elaborar, amb el conjunt d’informació, un programa d’actuacions que determinés en quins rodals calia aplicar tractaments silvícoles d'acompanyament o cremes prescrites, i un pla de regulació de l’ús social i de seguiment científic dels rodals singulars.

Per avaluar la maduresa dels rodals es van adoptar els mètodes d’inventari pel el Life REDBOSQUES.

Resultats principals

Els boscos singulars constitueixen espais de valor estètic i emblemàtic extraordinari a causa de la seva escassetat, monumentalitat i bellesa. Alhora, són essencials en la preservació de la biodiversitat associada als components estructurals de maduresa i constitueixen sistemes de referència per a la millora de la gestió forestal.

El Life+PINASSA va identificar un total de 12 rodals a Catalunya, que sumen 174 ha. Pertanyien a vuit finques, dues de propietat privada i sis de propietat pública, repartides en dues zones biogeogràfiques —septentrional i meridional— i quatre zones especials de conservació (ZEC):

• Zona septentrional: Ribera Salada (2 rodals), Obagues riera de Madrona (1 rodal) i Serra de Boumort-Collegats (1 rodal).
• Zona meridional: Serres de Cardó-El Boix (1 rodal) i Sistema Prelitoral Meridional (inclou el Parc Natural dels Ports, amb 7 rodals).

La singularitat estructural dels rodals trobats rau en la mida de l’arbratge, netament superior a la mitjana dels boscos de pinassa de Catalunya, una fusta morta de dimensions també superiors i una gran disponibilitat de cavitats per a la fauna. Igualment, els valors en els diferents grups bioindicadors és significativament superior a la mitjana. Aquests rodals contribueixen a la conservació d’espècies amenaçades, rares o de distribució restringida associades, dins de la successió ecològica, a les fases de conservació o maduració i d’alliberament o destrucció creativa, absents en els boscos productius.

Als rodals públics es van firmar acords o convenis de col·laboració mentre que als rodals privats es van firmar tres contractes d’arrendament per a un període de 25 anys, en què la propietat es compromet a no realitzar actuacions de cap tipus al bosc que puguin comprometre’n els valors de singularitat.

En el 24 % dels rodals singulars es van fer tractaments per millorar la conservació de l’hàbitat, mentre que la resta es mantenien d’entrada a evolució natural. La principal actuació va consistir en formar fusta morta en peu (mitjançant l’anellat d’arbres vius) o a terra a prop dels senders i camins (generant troncs caiguts i soques altes). En un cas concret es va fer tallada selectiva per prevenir incendis i, en un altre rodal, es va realitzar una aclarida per alliberar alguns peus d’especial interès (roures, pins grans, etc.). En els rodals amb senyals d’incendis recurrents de baixa intensitat es van introduir les cremes prescites, com a tractament de simulació de la dinàmica natural d’incendis per afavorir la regeneració de la pinassa.

El pla d’ús social dels rodals singulars tenia l’objectiu de regular l’afluència de visitants (minimitzar-la i disminuir impactes) i permetre’n el seguiment científic i tècnic a llarg termini.  Per aquesta raó, es van diferenciar els rodals que poden formar part de circuits d’ús públic general, els rodals als quals es pot accedir amb visites guiades i els restringits únicament a visites tècniques i científiques. En tots els casos, aquest pla es va consensuar amb la propietat.

Conclusions

Cal fixar uns objectius de gestió adaptats a cada cas que garanteixin la conservació dels valors de singularitat, que incloguin la regulació de l’ús social i del seguiment científic. La conservació d’un hàbitat madur de pinassa pot incorporar des de l’aplicació d’una gestió dirigida a millorar-ne la biodiversitat o el compromís de deixar-lo a evolució natural. En el cas de boscos privats, els convenis signats a 25 anys permeten garantir-ho a mitjà termini.

Els indicadors de biodiversitat, con els ocells i els ratpenats especialistes forestals, assoleixen uns menors índexs de riquesa i/o abundància a mesura que s’incrementa la grandària de l’arbrat i el volum de fusta morta de grans dimensions. Com a conseqüència d’aquesta selecció arriben a ser significativament més abundants en els rodals singulars que en els boscos més joves.

Un aspecte d’especial rellevància és efectuar un seguiment a llarg termini de dinàmica natural a la biodiversitat. Aquest monitoratge permetrà obtenir dades sobre els processos ecològics i la resposta de la biodiversitat associada. Una base científica que permetrà elaborar uns criteris tècnics d’integració de components de la biodiversitat als boscos amb un objectiu prioritari productiu.

L’avaluació dels resultats del seguiment de rodals singulars contribuirà a donar resposta a aspectes molt interessants associats amb la planificació ambiental. Per exemple: ¿Quina ha de ser la distribució en l’espai i quines han de ser les dimensions mínimes i òptimes d’aquests rodals per garantir les seves funcions? ¿Fins on és prudent intervenir en aquests rodals per millorar-ne l’estabilitat i accelerar-ne processos ecològics?