Objectiu

Resoldre els dubtes sobre els beneficis que suposa deixar restes de tallada en plançonedes de pi blanc (Pinus halepensis) recentment aclarides. A partir de treballs fets des de 2003 es vol demostrar la importància que les restes llenyoses es mantinguin al bosc pels seus efectes positius en l’ecosistema i què succeeix en cas d’incendi forestal.

Mètodes bàsics

- Àrea d’estudi: Catalunya, província de Barcelona. Plançonedes de pi blanc recentment aclarides originades després de diferents incendis (1982, 1986 i 1994).

El seguiment s’ha fet en parcel·les on s’han dut a terme tractaments forestals executats en el marc del Programa de Restauració i millora forestal impulsat per la Diputació de Barcelona. Les parcel·les estudiades es troben en llocs representatius de les més de 30.900 hectàrees forestals tractades des de 2003 en les àrees afectades per incendis forestals en l’àmbit territorial de les Associacions de propietaris forestals.

Anualment es prenen mesures del pes, l’alçada i la superfície que ocupen les restes de tallada en les plançonedes aclarides. A partir de 2015 es va aplicar un dispositiu de seguiment de l’efecte de les restes sobre la humitat del sòl, desenvolupament del sotabosc i creixement de l’arbrat.

Les tallades es deixen sobre el terreny trossejades entre 0,5 i 1 metre de llarg, ben esteses i en contacte directe amb el sòl, per afavorir la seva ràpida descomposició. S’eliminen totalment a les franges de protecció del bosc que envolten els camins principals, per evitar la propagació o la ignició d’un foc des del camí.

Resultats principals

Ritme de descomposició: En un any es descompon el 30% del pes de les restes de tallada (corresponent sobretot a les acícules), i amb quatre anys s’ha descompost el 50%. Llavors, la pèrdua de pes s’alenteix progressivament. La descomposició és més ràpida en boscos joves.

Humitat del sòl: En els llocs on s’han mantingut les restes de tallada, la humitat del sòl és un 10% més alta un any després. La major humitat es nota sobretot a l’estiu, quan la manca d’aigua és més important.

Creixement de l’arbrat i del sotabosc: El creixement dels pins localitzats en les zones amb restes de tallada ha estat un 20% més elevat  que el creixement del arbres en zones en les que es van retirar les restes. El desenvolupament del sotabosc en alçada ha estat un 10% inferior a les zones amb restes de tallada.

Risc d’incendi: és cert que les restes de tallada suposen tenir combustible una mica més sec, però la continuïtat vertical i horitzontal en boscos no gestionats és tan o més perillosa. A partir de l’incendi d’Òdena de 2015 s’ha pogut comprovar que amb les tallades s’aconsegueix modificar el comportament del foc: la longitud de les flames pot arribar a ser 5 vegades menor en zones aclarides que en llocs sense intervenir; i la velocitat a la que es propaga fins a 19 vegades inferior.

Opinió dels propietaris forestals: El 85% dels propietaris aprova la gestió actual de les restes i el 96% creuen que les zones tractades ajuden a les tasques d’extinció d’incendis.

Conclusions

L’estalvi econòmic que suposa deixar les restes de tallada, els beneficis ecològics que suposa i la seva ràpida descomposició afavorint el creixement i reproducció dels arbres joves, són arguments que aconsellen promoure els tractaments de millora de l’estructura i dinàmica de boscos en masses joves. A més, amb aquestes mesures s’aconsegueix reduir la continuïtat vertical i horitzontal del bosc i modificar el comportament d’un possible incendi, fent-lo menys destructiu. Tanmateix, per afavorir-ne la ràpida descomposició és necessari trossejar les restes i deixar-les en contacte amb el terra, i és recomanable realitzar les aclarides des de la tardor fins al començament de la primavera, per  donar més temps al procés de degradació abans de l’arribada de l’estiu.