Objectiu

La pesca té una importància econòmica enorme, però aconseguir la conciliació dels factors socioeconòmics associats a la pesca amb la conservació i la sostenibilitat dels ecosistemes marins és tot un repte.

La mortalitat deguda a les captures accidentals en arts de pesca és actualment una de les amenaces més greus a nivell mundial per als ecosistemes marins i que afecta a una gran quantitat de depredadors marins. Alguns informes recents estimen que aproximadament unes 200.000 aus marines moren anualment en aigües europees degut a les captures accidentals en arts de pesca.

El Mediterrani és una de les regions més afectades per aquest impacte. Per dur a terme una bona gestió de la Biodiversitat i aconseguir aquesta sostenibilitat, no n’hi ha prou en saber que aquests incidents son freqüents, si no que calen estimes rigoroses d’aquests impactes en la supervivència de les diferents espècies i una quantificació dels efectes de la captura incidental dels diferents arts de pesca en les diferents espècies i poblacions.

Mètodes bàsics

En aquest estudi, calculem per primera vegada les taxes de mortalitat degudes a captures accidentals en arts de pesca i els seus efectes a nivell de població de tres taxons endèmics i vulnerables de la Mediterrània: la baldriga cendrosa Calonectris diomedea, el corb marí emplomallat Phalacrocorax aristotelis desmarestii i la gavina corsa Larus audouinii, que moren en diferents arts de pesca: palangres, xarxes fixes i pesca esportiva.

Utilitzem la modelització Multievent per analitzar dades de captura-recaptura i estimar paràmetres demogràfics crítics com les supervivències juvenil i adulta, i les probabilitats de morir en els diferents arts de pesca en cada una de les espècies.

A continuació, construïm models demogràfics estocàstics i que tenen en compte la incertesa en l’estima dels nostres paràmetres, per estimar les probabilitats d’extinció actuals a cada una de les espècies i oferir diagnòstics de viabilitat de les poblacions en diferents escenaris de gestió.

Resultats principals

La captura accidental en palangres ha resultat tenir un efecte especialment greu en els adults de Baldrigues i gavines corses (aproximadament el 28% i el 23% de la mortalitat total, respectivament) i també en els juvenils de gavina (aproximadament el 90% de la mortalitat).

Les xarxes han mostrat tenir un impacte menor, si bé serien responsables d’aproximadament un 9% de la mortalitat juvenil en el corb marí. La pesca esportiva també té un efecte en la supervivència de la gavina corsa, però l’efecte total sobre la població és molt menor que la del palangre.

Observem un impacte d’aquestes captures accidentals a nivell poblacional en les tres espècies estudiades, si bé aquestes mostren uns nivells d’impacte molts diferents; els corbs marins son els que mostren un menor impacte a nivell de població mentre que les baldrigues són les més afectades.

En el cas de les baldrigues l’espècie mostra un decreixement poblacional del 7% anual i unes probabilitats d’extinció molt elevades si no s’aconsegueix reduir aquest impacte de manera urgent.

Conclusions

Potser la conclusió més general que es pot treure d’aquest estudi és que la mortalitat deguda a les captures accidentals en arts de pesca varia enormement entre els diferents arts de pesca, les espècies, i fins i tot les edats dels animals.

Els nostres resultats mostren que les xarxes fixes i la pesca esportiva tenen un menor impacte en les poblacions i espècies estudiades, mentre que el palangre tindria un impacte molt més fort. No obstant això, el menor efecte d’aquests arts de pesca esmentats, s’ha de prendre amb precaució.

En primer lloc, cal dur a terme una investigació més detallada per determinar si les taxes de captura accidental en aquests arts estan relacionades amb el fet que són intrínsecament menys nocives, o al fet que se’n fa un ús menor (per exemple, un menor nombre d’embarcacions, potència i nombre de calades). En segon lloc, algunes morts per pesca esportiva es podrien haver assignat erròniament al palangre, ja que en ambdós casos l'animal es pot trobar amb un fil de pesca.

D’altra banda, probablement, els diferents trets d’història de vida i els mecanismes demogràfics compensatoris de les tres espècies, fan que l’impacte que té aquesta captura accidental sigui diferent en les tres espècies. En el cas de les baldrigues, que és l’espècie de més llarga vida, l’impacte de la captura al palangre és molt sever i es requereixen d’accions de conservació urgents per garantir la viabilitat de les seves poblacions.

Hi ha una necessitat urgent doncs d'implementar accions de mitigació per reduir aquesta captura incidental si volem evitar l'extinció d'algunes poblacions d'aus marines i fins i tot d'espècies. Al mateix temps, donada l’heterogeneïtat espaial i temporal de les taxes de captura i la vulnerabilitat de les diferents espècies, també aconsellem establir o continuar amb el monitoratge i els estudis demogràfics d’algunes poblacions de referència, per permetre als investigadors diagnosticar l’estat de l’espècie, avaluar amb fiabilitat l’eficàcia de les accions de gestió i aconsellar la gestió futura.