Objectiu

Entendre el procés pel qual diferents pràctiques agrícoles aplicades en guarets beneficien la presència de 3 espècies d'aus estèpiques (sisó, torlit i calàndria) per tal de donar recomanacions de gestió específiques.

Mètodes bàsics

Per poder entendre quin és el millor tipus de gestió per a cada una de les diferents espècies, l'equip d'investigació ha realitzat un seguiment durant tres anys en guarets localitzats a la plana de Lleida (Catalunya, Espanya).

Aquests guarets són arrendats anualment pel govern de la Generalitat des del 2011 com a mesura compensatòria davant la construcció del canal de regadiu Segarra-Garrigues. En aquests guarets han investigat la resposta de la vegetació a diferents tipus de gestió (pràctiques agrícoles) i la seva influència en la presència d'aus estèpiques.

Resultats principals

Les espècies estudiades han respost de manera diferent segons el tipus de pràctica agrícola aplicada, ja que tenen uns requeriments d’hàbitat i una ecologia diferents. Si bé el llaurat va ser la pràctica més favorable per a la presència de torlit, el sisó es van veure beneficiats pel picat de la vegetació.

Els resultats de l’estudi també revelen les raons que justifiquen l'impacte positiu de les diferents pràctiques agrícoles o formes de gestió dels guarets. Per una banda, el llaurat restringeix la cobertura i alçada de la vegetació, mentre que  el picat restringeix únicament l'altura de la vegetació, afavorint així en els dos casos les estructures més adients per cadascuna de les espècies.

Conclusions

La presència d'aus estèpiques és més alta en els guarets que incorporen algun tipus de gestió agrícola que en aquells sense gestionar.

Promoure únicament la presència de guarets no sempre és suficient per afavorir les espècies d'aus estèpiques En molts casos, la vegetació que creix en guarets sense gestionar és massa densa o massa alta per aquest tipus d’aus, ja que dificulta l'accés a l'aliment així com la visibilitat davant de possibles depredadors.

L’article recomana realitzar la gestió dels guarets abans de l'època reproductora mitjançant l'aplicació d'un mosaic de pràctiques agrícoles (llaurat, picat). Aquest procediment donarà lloc a un paisatge divers que beneficiarà les aus estèpiques amb diferents requeriments d'hàbitat. Entre les seves recomanacions també inclouen l'ús de canals d'informació que permetin divulgar aquesta informació científica a gestors i agricultors.

Mesures de gestió adaptades al context agrícola i a objectius de conservació específics, com les proposades en l’estudi, són també necessàries per a millorar el balanç cost-benefici de mesures de conservació més genèriques com ara les mesures agroambientals.