Gestió i conservació de les basses desconnectades en rius temporals

Gestió i conservació de les basses desconnectades en rius temporals

Un estudi publicat l'any 2020.

Objectiu

Caracteritzar les basses desconnectades presents en els rius temporals des d’un punt de vista hidrològic, geomorfològic, fisicoquímic, biogeoquímic i biològic com a marc per conceptualitzar, conservar i gestionar millor aquests hàbitats.

Mètodes bàsics

Les basses desconnectades són un hàbitat molt freqüent en els rius temporals durant determinats moments de l’any. Abans de què els rius temporals s’assequin, el corrent es perd, i l’ecosistema fluvial es transforma en un conjunt de basses desconnectades, que poden durar més o menys en funció de varis factors. Podríem dir que aquests rius temporals passen de ser ecosistemes aquàtics lòtics, a aquàtics lenítics i finalment a ecosistemes terrestres.

L’estudi recull informació obtinguda sobre els rius temporals durant les últimes dècades i la complementa amb aquella provinent d’ecosistemes lenítics com les basses de roca, basses vernals o aiguamolls.

Resultats principals

La present revisió recull les característiques hidrològiques, geomorfològiques, químiques i de biodiversitat de les basses que es connecten i desconnecten dels rius. També unes recomanacions per a la seva gestió i conservació.

  • Caracterització hidrològica:

La hidrologia és el primer factor que controla l’ecologia de les basses desconnectades a les escales temporals curtes (és a dir, estacionals) i llargues (és a dir, decadals). A curt termini, els canvis estacionals hidrològics controlen el temps i la durada de les fases aquàtiques en funció de la precipitació, l’evaporació i el nivell freàtic. A llarg termini, la predicibilitat interanual d’aquests canvis hidrològics estacionals limita l’adaptabilitat de les espècies i determina la composició de la comunitat d’un tram determinat del riu o, fins i tot, d’una bassa desconnectada. En funció de la hidrologia i de les característiques del tram de riu (permeabilitat del substrat, ubicació del nivell freàtic, presència de bosc de ribera,...) es poden definir 4 tipus de basses desconnectades que determinaran, en part, les característiques fisicoquímiques, biogeoquímiques i biològiques de les mateixes.

  • Caracterització geomorfològica:

Els rius es caracteritzen freqüentment per alternar trams lòtics i trams lenítics. En comparació amb els trams lòtics, i especialment durant els cabals baixos, els trams lenítics (o basses) són més profunds, més amples i amb substrats més fins. La freqüència i dominància dels dos tipus de trams varia en funció de si ens trobem en un tram de capçalera o de parts baixes. Sigui com sigui, quan un riu temporal s’asseca, els primers trams que es perden són els lòtics, i les basses resultants poden ser molt diferents en quant a mides, formes i característiques del substrat. A més, a mesura que es van assecant, la geomorfologia de les basses desconnectades també va variant.

  • Caracterització fisicoquímica i biogeoquímica:

La pèrdua del corrent en els rius temporals condueix a canvis profunds en les característiques fisicoquímiques i biogeoquímiques de les aigües superficials i subterrànies de les basses desconnectades. La qualitat fisicoquímica d’aquestes basses sol canviar dràsticament després de la pèrdua del corrent, particularment en basses que no estan connectades amb el nivell freàtic (per exemple, aquelles que es formen sobre una roca mare). La concentració de soluts com el clorur, de nutrients com el nitrogen o el fòsfor, i la matèria orgànica dissolta, augmenta amb el temps, tant per la concentració per evaporació de l’aigua com per l’acumulació de fulles i altres tipus de matèria orgànica. Aquestes característiques fisicoquímiques de les basses desconnectades també determinen la composició fisicoquímica dels rius temporals riu avall amb el restabliment del corrent durant la tardor, juntament amb la proporcionada pel riu aigües amunt.

  • Caracterització de la biodiversitat:

En els rius temporals, els canvis més significatius pel què fa a les comunitats biològiques es produeixen amb la pèrdua del corrent, la formació de les basses desconnectades i el restabliment del corrent. Les basses desconnectades constitueixen un refugi per a moltes espècies, però també restringeixen la presència de moltes altres. Els canvis fisicoquímics en els basses aïllades, especialment en temperatura, oxigen, pH i matèria orgànica dissolta, canvien la composició i la funció microbiana, sent els bacteris més resistents que els fongs. La formació de les basses desconnectades implica la desaparició d’algunes espècies que només es troben en hàbitats lòtics (per exemple, alguns macroinvertebrats i algues) i l’aparició progressiva d’espècies que es troben exclusivament en hàbitats lenítics. Les comunitats biològiques de les basses desconnectades poden variar molt d’una bassa a una altra, fins i tot dins del mateix riu i s’expliquen per factors locals (mida, fisicoquímica, heterogeneïtat dels substrat, temps que fa que s’ha desconnectat del corrent, permanència de la bassa o interaccions biològiques) i regionals (distància a altres hàbitats aquàtics que aporten individus i espècies colonitzadores).

  • Consells per a la gestió:

Les eines de gestió que s’apliquen en rius, en general, no consideren els rius temporals i menys encara en el moment que aquests estan constituïts per basses desconnectades. Aquestes hàbitats pont entre els ecosistemes fluvials (riu amb aigua corrent) i terrestres (riu sec), són únics atès que poden albergar espècies exclusives d’ecosistemes lenítics i ser refugi de moltes altres. Malgrat la seva singularitat i ocurrència (per exemple, de les 248 masses d’aigua que reconeix l’Agència Catalana de l’Aigua a les conques internes de Catalunya, 31 tenen basses desconnectades en algun moment de l’any), són hàbitats que per la seva complexitat no s’han reconegut en la gestió fluvial. Els mètodes moleculars actuals així com les metodologies d’instrumentació hidrològiques podrien proporcionar informació molt acurada per permetre l’adequada avaluació i conservació d’aquestes basses desconnectades.

Conclusions

Els rius temporals proporcionen nombrosos serveis ecosistèmics únics que la societat hauria de valorar. Des del punt de vista de la conservació, els basses desconnectades són refugis clau per mantenir poblacions viables de tàxons aquàtics durant la temporada seca, que poden recolonitzar la xarxa fluvial en reprendre el cabal i també poden servir de trampolí per a molts organismes que es desplacen pel paisatge. Per això cal desenvolupar metodologies que en permetin l’adequada caracterització.