Objectiu

Avaluar quina és la incidència de les tallades de regeneració per aclarides successives sobre l’abundància d’ocells a boscos del Pirineu

Mètodes bàsics

Àrea d’estudi: boscos de pi negre (Pinus uncinata) del Pirineu català.

S’escolliren 120 boscos públics de pi negre ubicats al Pirineu català: 30 no gestionats durant els últims 50 anys i 90 gestionats mitjançant aclarides successives, però en diferents fases del procès de regeneració (30 després de les tallades preparatòries, 30 després de les disseminatòries i 30 després de les tallades finals).

En cada un d’aquests 120 boscos es va determinar l’abundància i diversitat d’ocells mitjançant escoltes i els ocells es van agrupar en gremis en funció dels seus requeriments d’hàbitat, alimentació i nidificació. Això va permetre determinar l’abundància mitja de cada gremi d’ocells en cada tipus de bosc.

A més a més, en cada bosc es varen mesurar variables d’estructura forestal com l’àrea basal, densitat, alçada dominant, diàmetre mig, número de cavitats per hectària i cobertura de matollars, el qual va permetre relacionar l’abundància d’ocells amb l’estructura del bosc de una manera més precisa.

Resultats principals

Abundància d’ocells: Curiosament, els boscos de pi negre no gestionats no van mostrar una major abundància d’ocells que els gestionats, probablement degut a que es tracta de boscos relativament recents, amb estructures homogènies i que encara no han desenvolupat les estructures complexes pròpies de boscos més madurs. La major abundància d’ocells es produeix just després de les tallades de regeneració. L’estructura resultant d’aquestes tallades ofereix una major diversitat d’hàbitats, de manera que les espècies que s’alimenten o nidifiquen en capçades es veuen afavorides, mentre que els altres gremis no es veuen afectats negativament. En canvi, després de les tallades finals es produeix un augment d’ocells d’espais oberts però una davallada important d’ocells d’hàbitats forestals, de manera que el número total és inferior.

Relació amb les variables d’estructura: les variables que millor expliquen l’abundància d’ocells són la densitat d’arbres, el diàmetre mig i l’alçada dominant. Altres variables com la cobertura arbustiva o el número de cavitats, malgrat no ser tan bones predictores, resulten molt importants per l’abundància d’alguns gremis concrets.

Implicacions per la gestió: la regeneració mitjançant aclarides successives pot mantenir o, fins i tot, augmentar l’abundància d’ocells forestals en comparació amb els boscos no gestionats, que resulten dels processos de canvi d’usos i abandó de terres, i que són en general poc diversos estructuralment. Les tallades disseminatòries van resultar positives per la fauna avícola, si bé és cert que les tallades finals tenien un impact més negatiu. Aquest impacte es podria minimitzar si es mantenen certes estructures, com arbres de grans dimensions o arbres morts en peu (estaques), més enllà del període de regeneració. 

Conclusions

La regeneració del bosc mitjançant aclarides successives pot ser una eina de gestió que promogui l’abundància de les principals espècies d’ocells forestals, ja que permet trencar la homogeneïtat dels boscos de pi negre que observem en moltes àrees del Pirineu. La variació progressiva de l’estructura que es produeix amb aquest tipus de tractaments mostra ser positiva per nombroses espècies. L’impacte negatiu de les tallades finals es pot esmorteir mantenint alguns elements clau com estaques (arbres morts en peu) o arbres vells.