Objectiu

Testar l’eficiència de les barreres elèctriques per al control de la propagació de la pesta del cranc (afanomicosi) i contribuir a una millor protecció i gestió del cranc de riu autòcton davant espècies invasores i/o les malalties potencials.

Mètodes bàsics

Àrea d’estudi: tres conques fluvials situades al nord-est de Catalunya: la Muga, el Fluvià i el Ter.

Des de 1992 es monitoritzen poblacions de cranc de riu (Austropotamobius pallipes)  en aquestes conques fluvials. De manera recurrent s’hi detectaven brots de la pesta del cranc, l’afanomicosi, que provoca un fong paràsit i eliminava en pocs dies poblacions senceres de cranc de riu autòcton. Davant d’aquest fet, es va provar d’utilitzar barreres elèctriques (normalment utilitzades per la gestió de poblacions de peixos de riu) per intentar crear una zona de separació entre la part de la població de cranc infectada per afanomicosi (aigües avall) i la part de la població sana (aigües amunt) i d’aquesta manera evitar la propagació aigües amunt de la malaltia. En aquest estudi es mostren dos casos reals on es va utilitzar aquesta tècnica per intentar frenar l’expansió de l’afanomicosi i es fan un seguit de recomanacions pel seu ús:

• Cas de l’any 2008. Es va detectar l’inici d’un brot de la plaga en una de les localitzacions monitoritzades. Es va situar una barrera elèctrica 200 m aigües amunt del darrer exemplar mort, amb una potència regulada d’acord amb les dimensions i conductivitat del riu (2–3 m d’ample, 20–40 cm de fondària, uns 320 μS/cm de conductivitat), connectada a un punt d’electricitat a una casa situada a 400 m. Cada 48 hores es va tornar a mostrejar el rierol per detectar exemplars morts o moribunds, i monitoritzar l’avenç de la plaga i l’efectivitat de la barrera elèctrica. La monitorització es feia sempre en direcció aigües avall i sense entrar a l’aigua per tal d’evitar la propagació de la plaga.
• Cas de l’any 2011. Es va repetir el mateix procediment en una altra de les localitzacions monitoritzades quan es va detectar l’inici d’un brot de la plaga.

Resultats principals

Efectivitat de la barrera elèctrica: en la primera de les actuacions es va detectar un declivi progressiu dels individus morts durant les dues primeres setmanes després de la instal·lació de la barrera, cada vegada més a prop de la barrera i mai aigües amunt de la mateixa. Al cap de dos mesos des de la detecció de l’últim individu mort aigües avall de la barrera elèctrica es va retirar la instal·lació amb una bona consecució dels objectius. En la segona actuació, només una setmana després de la col·locació de la barrera es van detectar individus infectats per la plaga tant aigües amunt com aigües avall, de tal manera que es va concloure que la plaga s’havia propagat prèviament (a individus aigües amunt) a la instal·lació de la barrera.

Recomanacions:

• Instal·lar la barrera elèctrica acompanyant a barreres ja presents (naturals o no) que augmentin l’efectivitat de la discontinuïtat fluvial (e.g. salts d’aigua).
• Col·locar la barrera elèctrica almenys 300 m aigües amunt de l’últim individu detectat amb evidències externes d’afectació d’afanomicosi, per prevenir que no hi hagi individus infectats sense signes evidents de la malaltia.
• Aquesta tècnica serà efectiva quan es pot detectar el brot d’afanomicosi en els seus estadis inicials, de tal manera que la monitorització contínua i regular de les poblacions és necessària per assegurar l’efectivitat del mètode.
• Senyalitzar correctament la presència de la barrera elèctrica dins del riu i tancar la zona per evitar incidents amb animals salvatges, domèstics o amb persones.
• Assegurar l’existència d’una font d’energia propera per alimentar la barrera elèctrica, ja sigui elèctrica o solar.

Conclusions

Es demostra que la utilització de barreres elèctriques pot ser útil per controlar o aturar la progressió de l’afanomicosi en les poblacions de cranc de riu autòcton. Cal continuar testant el mètode en diferents situacions per tal de reduir-ne les possibles limitacions.