Objectiu

Explorar si en condicions de manca de foc, les pinyes de Pinus halepensis poden ser induïdes a obrir-se degut a les condicions de sequera o degut a la competència amb altres embornals de recursos (pinyes noves). Avaluar les conseqüències de l’obertura espontània de pinyes per el desenvolupament d’un banc de llavors i pel grau de seròtines.

Mètodes bàsics

Monitoreig de la dinàmica de producció i obertura de les pinyes en Pinus halepensis amb poques seròtines, durant 5 anys (2004-2008), incloent dos episodis de forta sequera (2005, 2006). 

Resultats principals

La sequera ha disminuït la producció de pinyes, incrementant l’avortament de pinyes immadures, reduint la qualitat de les llavors en les cohorts de pinyes produïdes durant aquests anys, i incrementant l’obertura de pinyes seròtines. Durant el primer episodi de sequera, una gran proporció de pinyes seròtines es van obrir en aquells pins que tenien un elevat nombre de pinyes joves. Això suggereix que no només els canvis passius induïts per la sequera sinó també la competència entre les pinyes pels recursos (ex. aigua) poden estar involucrats en el procés. L’obertura de les pinyes seròtines en pins està relacionada amb les diferències en la mida del banc de pinyes, que és escàs o reduït entre 2004 i 2008.

Conclusions

Aquests resultats poden ajudar a entendre la disminució de seròtines quan els pins creixen i acumulen més pinyes. S’observa una gran variabilitat individual en el grau de seròtines observades en boscos de Pinus halepensis. L’efecte negatiu dels episodis de sequera en la mida del banc de pinyes i llavors pot ser una de les causes encara per explorar de les limitacions de la regeneració després d’un incendi.