Objectiu

Explorar en quina mesura les variables climàtiques, d'heterogeneïtat del paisatge i de pertorbació antròpica poden explicar la relació positiva existent entre la riquesa d'espècies de plantes natives i exòtiques.

Mètodes bàsics

S’han integrat dades florístiques i variables ambientals en una malla de 10 km de costat. S’ha analitzat si la relació positiva observada entre la riquesa de plantes natives i exòtiques és deguda a les diferents condicions ambientals, mitjançant l’adició de diverses correlacions negatives a un anàlisis cluster. S’ha quantificat la importància d’efectes causals comuns amb un model d’equacions estructurals (SEM). 

Resultats principals

No s’han trobat evidències que indiquin que la relació entre la riquesa de plantes natives i exòtiques és negativa quan es realitza la comparació entre grups homogenis ambientalment.  La relació entre la riquesa de plantes natives i exòtiques és positiva (R2 = 0.11) , i  hi ha factors comuns que expliquen aquesta relació (un 17.2% de la correlació total), com l’heterogeneïtat del paisatge i la pressió humana. Si fem la comparació entre plantes exòtiques i ruderals (natives associades als ecosistemes pertorbats per humans) la relació és més forta (R2 = 0.52) i la fracció explicada per factors comuns incrementa considerablement (58.3%).

Conclusions

Es confirma la relació positiva existent entre riquesa de plantes natives i exòtiques, explicada en gran part per factors extrínsecs comuns. Es destaca la importància dels factors antròpics, ja que no només poden proporcionar nous nínxols i incrementar la pressió de propàguls, sinó que també poden alterar els règims de competència i per tant facilitar la invasió d’aquelles plantes exòtiques i natives que són capaces de viure prop d’assentament humans. La relació positiva entre la riquesa de plantes natives i exòtiques no només pot ser deguda a l’escala espacial, sinó que en ecosistemes antròpics la competència juga un paper menys important en la organització de les comunitats vegetals.