Europa s'adapta millor al canvi climàtic quan agents externs i organismes locals participen en la gestió forestal

Europa s'adapta millor al canvi climàtic quan agents externs i organismes locals participen en la gestió forestal

Un estudi sobre Ecologia forestal i Incendis publicat l'any 2015.

Objectiu

Analitzar quins factors de l'entorn institucional influeixen en la gestió forestal a l'hora d'aplicar mesures per adaptar-se al canvi climàtic. Avaluar el paper de la participació política i les creences sobre el canvi climàtic quan hi ha múltiples nivells de presa de decisions. A continuació, identificar les oportunitats per adaptar-se al canvi climàtic dins el context d'una institució europea.

Mètodes bàsics

Àrea d'estudi: Europa, Finlàndia, Suècia, Regne Unit, Holanda, Alemanya, Àustria, Espanya (Poblet, Catalunya), Portugal, Romania i Bulgària.

Analitzem 10 casos d'estudi de diferents regions europees, on els factors relacionats amb recursos, polítiques i interessos varien entre elles. Utilitzem el marc de desenvolupament i anàlisi institucional Ostrom's per avaluar-los: l'IAD (Institutional Analysis and Development model). Gràcies a aquest tipus d'anàlisi, podem considerar simultàniament factors biofísics, comunitaris i  i dinàmiques sociopolítiques. De la mateixa manera podem analitzar les interaccions entre ells, tant els conflictes com els incentius, que porten a una gestió forestal determinada.

Resultats principals

A les institucions europees analitzades, els factors amb més influència sobre l'adaptació al canvi climàtic són el règim de propietat dels boscos, l'estat de formulació política i els tipus de beneficis i serveis que proporcionen els ecosistemes (serveis ecosistèmics).

D'altra banda, se'ls presenten oportunitats institucionals per fer front al canvi climàtics, determinades per l'accessibilitat i capacitat de participació que els grups d'interès (stakeholders) tinguin en la implementació dels plans de gestió forestal. També els influencia la previsió d'èxit que tinguin les pràctiques actuals en el cas de continuar sense canvis en el futur (estratègia BAU o Bussiness As Usual). Per últim, la probabilitat d'incloure mesures per adaptar-se al canvi climàtic en els plans de gestió forestal depenen dels obstacles existents a les circumstàncies concretes.

Conclusions

Les instituciones europees troben obstacles i oportunitats a l'hora d'implementar polítiques d'adaptació al canvi climàtic. La dependència de les vies polítiques i administratives, els obstacles d'origen humà i organitzacional, així com la probabilitat de fracàs de determinades polítiques en el futur, podrien superar-se mitjançant més mecanismes d'autogovern ("governança") locals i per la participació de grups d'interès externs a la institució en els plans de gestió forestal i/o polítiques d'adaptació forestal regional al canvi climàtic.