Objectiu

Avaluar l’efecte que les obres d’ampliació del port de Blanes van tenir sobre la praderia de Posidonia oceanica més propera. Es van mesurar diversos paràmetres ambientals que podien ser potencialment modificats durant les obres i es va estudiar els canvis estructurals i fisiològics de la praderia. Posteriorment es va avaluar la recuperació d’aquests indicadors.

Mètodes bàsics

Es va mostrejar la praderia de P. oceanica situada a 20 metres del port (impactada), així com tres praderies de control (no impactades) situades al nord del port, durant tres períodes de temps: abans de les obres (febrer 2010), durant (entre març 2010 i agost 2010) i després (des de l'agost 2010 i fins l’agost 2013). En totes elles es van mesurar 3 paràmetres ambientals: la llum (transparència de l’aigua), la taxa de sedimentació i la granulometria, juntament amb el contingut de matèria orgànica al sediment. Així mateix, es van mesurar 26 indicadors morfològics, fisiològics i estructurals, utilitzats habitualment en estudis d’avaluació de l’estat ecològic de praderies. Per tal que les mesures fossin comparables, es van realitzar mostrejos en totes quatre praderies en els mateixos períodes de temps i a les mateixes fondàries, entre 9 i 14 metres.

Resultats principals

Durant les obres es va constatar una disminució de més d’un 88% de llum disponible, així com unes taxes de sedimentació 14 cops més grans a la praderia afectada respecte les tres de control. També es va detectar un canvi en la granulometria amb una disminució significativa de la mida de gra. Els valors no es van restablir al nivell inicial fins a 5 mesos després de l’inici de les obres per a tots els paràmetres excepte per a la disponibilitat de llum que no es va recuperar fins passats 15 mesos.

Els indicadors de pertorbació, és a dir, els relacionats directament amb la disponibilitat de llum (midó, sacarosa i carbohidrats), amb la contaminació per metalls i la densitat de feixos, van mostrar una resposta més clara a les obres d'ampliació del port. El contingut en níquel i midó van ser els primers paràmetres en mostrar una resposta, només al cap d’un mes d’iniciar les obres; mentre la sacarosa, els carbohidrats totals i els metalls, així com ferro, manganès i plom, ho van fer als dos mesos. Cinc mesos després d’iniciar-se les obres les diferències encara es mantenien en la majoria dels paràmetres.

La densitat de feixos, que no es va poder mesurar durant molts mesos per la baixa visibilitat, havia disminuït en un 50% a la zona impactada als 8 mesos d’iniciar-se l’obra.

El retorn als valors inicials pre-pertorbació es van produir ràpidament pel que fa a la sacarosa i carbohidrats total, els quals es van recuperar al finalitzar les obres. En només 10 mesos, altres paràmetres fisiològics també van mostrar signes de recuperació total. En canvi, 32 mesos després de la construcció del port la densitat de feixos no presentava cap senyal de recuperació.

Conclusions

Tal i com s’esperava, les obres realitzades als ports pertorben el medi, provocant l’augment de la turbidesa, la reducció de la disponibilitat de llum i el recobriment de les praderies properes per sediment fi durant aproximadament tot el període que duren les obres.

També s’ha constatat una disminució important de la densitat de feixos, així com canvis en gran part dels indicadors fisiològics. Per contra, no s’han detectat canvis en els indicadors morfològics, en la biomassa d’epífits, en el contingut de nutrients ni en la signatura d’isòtops.

De tots els indicadors mesurats, només la densitat de feixos, el contingut de carbohidrats i el de metalls pesants responen ràpidament davant d’aquest tipus de pertorbació. Això suggereix que la degradació de la praderia està lligada directament a la deposició de sediment que provoca la reducció de la quantitat de llum disponible i l'augment de metalls pesants.

Finalment, després de les obres es constata una recuperació dels paràmetres fisiològics en menys de tres anys, mentre que els indicadors estructurals (densitat de feixos) no es recuperen en aquest període de temps, indicant que una millora de la qualitat de l’aigua no representa a mitjà termini una recuperació de l’ecosistema.

Els resultats indiquen, clarament, que la pertorbació física provocada per la construcció del port va causar un dramàtic declivi estructural de la praderia P. oceanica més propera.