Objectiu

Estudiar les concentracions de plàstics que suren a les aigües costaneres de les Illes Balears durant l'estiu en els 10 km primers de la línea de costa. Tanmateix s’estudien les possibles causes de la seva distribució així com la mida de partícules plàstiques més freqüents.

Mètodes bàsics

A les Illes Balears els corrents superficials estan dominats pel corrent del Nord que recorre les costes de la zona sud d'Europa (Golf de Lleó) i els corrents que provenen de la subconca Algeriana, el que afavoreix la formació del corrent Balear.

Durant la dispersió dels plàstics al mar es produeix la fragmentació en partícules més petites, que tenen efectes adversos tan directes com indirectes en l’ecosistema. Aquests efectes adversos no influeixen únicament a nivell ecològic sinó que també tenen implicació sobre aspectes socio-econòmics (turisme i pesqueries, principalment). És per això que es considera necessari un monitoratge continu que permeti veure l'evolució de la seva distribució i variabilitat.

El mostreig es va realitzar durant l'estiu de 2014 i es van recollir un total de 20 mostres mitjançant una xarxa d'arrossegament "Manta" (0,6 m x 0,25 m amb obertura rectangular). La mida de malla va ser de 333 µm. La xarxa es va remolcar a 2,0-3,4 nusos en períodes de 15-30 minuts a cada estació de mostreig a nivell superficial. El material retingut al col·lector es va filtrar per una malla de 225 µm per assegurar la retenció dels plàstics de menor mida; posteriorment les mostres es van rentar en formol al 5% i es van conservar en alcohol al 50%.

Al laboratori es va examinar separadament el sobrenedant i la resta del material amb l'ajut d'una lupa binocular. Els plàstics es van classificar en 3 categories: microplàstics (< 5 mm). mesoplàstics (5 -25 mm) i macroplàstics (25 - 1.000 mm) i es van categoritzar pel tipus (rígids, fils de pesca, corda, pelets industrials, fragments d'escumes..., entre d'altres). Posteriorment a la separació, es va mesurar el pes sec dels plàstics desprès de d'assecar les mostres a 65 °C durant un mínim de 24 h.

La mida dels plàstics es va obtenir digitalitzant totes les partícules. El total de superfície ocupada es va separar en 13 classes de mida: 1- 50 mm², 50 -100 mm²...... 5.000 – 10.000 mm². La concentració de partícules es va corregir seguint models teòrics per al vent i per a la circulació costera superficial. La classificació de les partícules en base a la màxima longitud lineal es va fer en 10 classes des de 0,33 mm fins a 2.000 mm.

Tanmateix es va realitzar un estudi demogràfic tant de la població resident durant el període de mostreig (mitjana mensual) com de l'ocupació d'hotels i apartaments a cadascuna de les estacions de mostreig.

Resultats principals

La majoria del material recol·lectat (91%) es corresponia amb fragments rígids. Tan sols es va observar una diferència destacable entre illes per als fragments d'escumes que van ser menys abundants a Menorca.

La concentració de material plàstic va ser molt elevada, destacant que en el 45% de les mostres es van mesurar més de 500.000 fragments/km². La mida de plàstics més abundant van ser els microplàstics (97%) i sobretot els de 1 mm². La major concentració de plàstics en relació al seu pes es va observar al nord-oest de Mallorca i d’Eivissa (amb un valor màxim de 4.576.115 fragments/km²).

La distribució dels plàstics respecte a la distància a la costa va mostrar concentracions més elevades en els primers kilòmetres. Tot i que la seva concentració va mostrar gran variabilitat al llarg de la costa, els màxims valors es van detectar al nord i nord-oest de Mallorca i d'Eivissa.

L'anàlisi de les condicions demogràfiques va mostrar que la població resident estava inversament relacionada amb la concentració de plàstics. Tanmateix, la inclusió del turisme (ocupació d'hotels i apartaments) a l'anàlisi no va evidenciar resultats significatius.

Conclusions

Tot i que la Mediterrània Occidental ha estat una de las zones més estudiades respecte a la concentració de plàstics en flotació, els resultats d'aquest estudi representen una de les concentracions enregistrades més elevades.

En ocasions els patrons de distribució dels plàstics no van ser els esperats, i es va relacionar: 1) amb les tasques de neteja de la zona costanera per part dels ajuntaments, i 2) pel ràpid moviment d'aquestes partícules segons les condicions oceanogràfiques.

Degut a que la màxima densitat de plàstics es va trobar a zones molt abruptes, poc poblades i de difícil accés a les petites platges, es conclou que són les condicions oceanogràfiques les que marquen el patró de distribució dels plàstics al voltant de les illes. La sinergia entre el corrent del Nord i el corrent Balear juntament amb el gir anticiclònic produït al voltat de les Illes Pitiüses sembla que pot ajudar tant a retenir els plàstics que hi arriben com a acumular els que es generen a les mateixes illes.