Els peixos, els grans beneficiaris de l’efecte reserva a les Illes Medes

Els peixos, els grans beneficiaris de l’efecte reserva a les Illes Medes

Un estudi sobre Biodiversitat publicat l'any 2012.

Objectiu

Aprofundir en el coneixement de la biodiversitat del fons marí de les illes Medes i del litoral del Montgrí, així com en el seu funcionament i evolució després de quatre dècades de recerca per a la seva conservació per poder realitzar una gestió adaptativa de la zona, de necessària aplicació en espais naturals on la pressió humana és molt forta.

Mètodes bàsics

En les darreres dècades s’ha realitzat un monitoratge del fons marí de les illes Medes i el litoral del Montgrí, seleccionant algunes variables, espècies o comunitats que funcionen com a indicadores biològiques dels efectes sobre el conjunt de la comunitat, així com algunes espècies emblemàtiques, la conservació de les quals té un especial interès.

S’ha estudiat, en alguns casos de forma continuada:

  • l’herbei de Posidonia oceanica,
  • la comunitat de macròfits (algues macroscòpiques), 
  • la gorgònia vermella (Paramuricea clavata),
  • les garotes (en especial Paracentrotus lividus),
  • els peixos, especialment les espècies vulnerables (Epinephelus marginatus, etc.)
  • la llagosta (Palinurus elephas)
  • el corall vermell (Corallium rubrum)
  • els briozous (especialment Pentapora fascialis), com a indicadors d’erosió en el coral·ligen.

El treball també inclou una cartografia bionòmica del fons marí, tant de les illes com de la part continental, basat en la nomenclatura del CORINE Biotope Manual de la Unió Europea. 

Entre d’altres, s’han pres dades d’abundància, mida, distribució en classes d’edat i altres paràmetres demogràfics i biològics, així com les interaccions entre les espècies i l’entorn, a més de la freqüentació submarina i altres pertorbacions amb incidència a la biodiversitat de la zona.

Resultats principals

El grup que ha reaccionat de forma més ràpida i en positiu són els peixos. El nombre d’espècies, el nombre d’individus de les seves poblacions i la grandària de la majoria d’espècies han augmentat, en alguns casos de forma molt considerable, fins al punt d’arribar a la capacitat de càrrega de la zona, com és el cas de l’anfós (Epinephelus marginatus).

Aquesta recuperació ha implicat canvis estructurals importants en el conjunt de la biodiversitat de les Illes Medes i ha canviat les regles del joc. S’ha documentat i demostrat un augment de la depredació sobre la llagosta Palinurus elephas i un cert control sobre les poblacions de garotes que, després de més d’una dècada, ha permès la recuperació de poblacions d’algues arborescents en algunes zones.

L’efecte reserva positiu també s’ha fet notar en:

  • La població de nacres (Pinna nobilis), que s’ha desenvolupat de forma espectacular, sobretot a partir de mitjans dels anys noranta.
  • La praderia de Posidonia oceànica, que és una de les comunitats més ben estudiades de les Illes Medes i considerada com una de les millors conservades de Catalunya. Gràcies al desplegament d’un sistema de boies dites “ecològiques”, a partir del 1993, es va aconseguir una millora indubtable de la praderia. Des de 1997 el seu estat es considera estable.

En canvi, el seguiment d’altres bioindicadors ens mostra l’altre cara de l’efecte reserva. Les Illes Medes s’han convertit en un reclam i al seu voltant s’han desplegat nombroses infraestructures i serveis que viuen de forma directe o indirecte de les illes. En aquest sentit, la publicació inclou un article que analitza com la protecció i la posta en valor dels espais naturals pot donar lloc a un canvi de model turístic i afavorir la regeneració de destins turístics consolidats.

Les espècies i comunitats més emblemàtiques dels fons de les illes, com el coral·ligen, els boscos de gorgònies, les coves, el coral vermell, les algues calcàries o els briozous, ofereixen clars senyals de degradació. Aquestes comunitats es caracteritzen per la seva fragilitat i lent creixement, sent especialment vulnerables a pertorbacions mecàniques, com l’erosió per sobrefreqüentació de submarinistes, la pesca il·legal, les xarxes de pesca o les àncores d’embarcacions, i també ambientals, especialment les produïdes pel canvi de transparència de l’aigua o la sedimentació.

Conclusions

Hem de concloure que a l'Àrea Protegida de les Illes Medes no s’han adoptat les mesures adients. La quota de freqüentació és excessiva; la vigilància és insuficient, sent incapaç d’evitar el furtivisme; i s’ha demostrat que la mida de la zona protegida és massa petita per retornar l’equilibri original a la zona.

Davant d’aquesta pressió, una gestió informada i actualitzada resulta indispensable. Calen estudis científics repetitius i continuats en el temps, per fer una gestió adaptativa de la zona, tot tenint en compte la seva capacitat de càrrega –bàsicament el nombre d’immersions anuals o diàries i d’embarcacions que hi duen escafandristes–, així com la vigilància que asseguri que es compleix la normativa.

Així mateix, són necessàries mesures de protecció local, tot i que no sempre el que és bo per garantir la conservació del patrimoni natural ho és per al desenvolupament de l’economia local, sobretot en un indret tan turístic com la Costa Brava.

Per altra banda, cal replantejar-se també les mesures d’escala més gran, és a dir, aplicar mesures de protecció no només dins les zones considerades protegides, sinó també recolzada en una protecció igualment eficaç d’aigües obertes i grans fons, a més d’una gestió generalitzada també sobre les zones que no són reserves.