Els patògens dispersats pels humans en latituds polars amenacen la fauna antàrtica

Els patògens dispersats pels humans en latituds polars amenacen la fauna antàrtica

Un estudi sobre Biodiversitat publicat l'any 2019.

Objectiu

Determinar si l’activitat humana a l’Antàrtida propicia la introducció de patògens, infectant la fauna antàrtica.

Mètodes bàsics

El moviment global humà ha fet que aparegui una nova amenaça que posa en perill la fauna d’aquests indrets extrems del planeta a causa dels patògens que alliberen els humans quan viatgen o viuen a l’Antàrtida i Subantàrtida, com exploradors, baleners, científics i més darrerament, els turistes.

Mostreig d’un ampli ventall d’aus marines, incloses espècies carronyaires, i anàlisi de mostres intestinals dels animals al laboratori per a la determinació de patògens.

Resultats principals

S’han detectat bacteris intestinals infecciosos d’origen humà en aus marines dels ecosistemes de l’Antàrtida i Subantàrtida. En concret, bacteris del gènere Salmonella i Campylobacter en aus marines dels ecosistemes antàrtics i subantàrtics, com el paràsit subantàrctic (Stercorarius antarcticus), un ocell marí carronyaire. Es tracta de bacteris que provoquen infeccions freqüents en els humans, però que també els poden adquirir els ocells quan estan en contacte amb l’activitat humana o el seu bestiar.

Els experts han identificat que el risc de zoonosi inversa (les infeccions que són transmeses per l’espècie humana a altres éssers vius) potencialment és major com més a prop viuen les aus marines de les zones habitades, per exemple, a les illes Falkland (Malvines) o bé en zones més remotes on hi ha bases científiques. D’altra banda, les rutes migratòries d’algunes espècies d’aus i la connectivitat entre diferents localitats podria estar accelerant la circulació dels agents zoonòtics entre els ecosistemes de diferents latituds.

Conclusions

Es posa de manifest la fragilitat dels ecosistemes antàrtics i subantàrtics davant de impacte humà.Fins ara, cap estudi havia pogut mostrar evidències clares sobre el fenomen de zoonosi inversa en una zona remota del planeta com l’Antàrtida.

L’estudi alerta que cada cop és més fàcil introduir agents infecciosos d’origen humà en regions remotes de l’Hemisferi Sud del planeta. De la mateixa manera altres agents infecciosos més perillosos també podrien ser introduïts, alguns amb conseqüències més greus per a la fauna.

És imprescindible adoptar mesures de bioseguretat més estrictes en aquestes regions antàrtiques per evitar l’entrada de nous patògens. El Protocol del Tractat Antàrtic sobre Protecció del Medi Ambient ja estableix una sèrie de principis aplicables a les activitats humanes a l’Antàrtida per reduir la petjada humana en el continent blanc. Tot i això, algunes àrees subantàrtiques que són també l’hàbitat natural d’algunes espècies d’aus marines com el paràsit subantàrctic o el petrell gegant, no estan protegides per la normativa protectora i podrien esdevenir la via d’entrada dels agents patògens.