Objectiu

Avaluar el potencial dels ocells i de les papallones com a espècies indicadores per mesurar la pèrdua de biodiversitat, com a conseqüència del canvi global. L'abandó de les pràctiques agrícoles, forestals i ramaderes de les darreres dècades han transformat el paisatge de Catalunya. Molts d’aquests espais oberts ara han esdevingut boscos tancats o zones urbanitzades.

Mètodes bàsics

En el cas dels ocells s'han tingut en compte dades recollides durant 12 anys en 300 itineraris realitzats arreu de Catalunya, mentre que en el cas de les papallones es van analitzar dades de 70 parcel·les d’estudi diferents durant més de 20 anys.
En aquest estudi hi han participat investigadors del CREAF, de l’Institut Català d’Ornitologia, del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, del Museu de Ciències Naturals de Granollers i del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Els dos seguiments continuen funcionant gràcies als centenars de voluntaris que hi participen i cada any es pot veure si els patrons temporals observats continuen en la mateixa direcció o canvien.

Resultats principals

La pèrdua progressiva d’espais naturals oberts, com són els matollars o els prats, ha perjudicat les poblacions  d’ocells i papallones més típiques d’aquests hàbitats. A tall d’exemple podríem esmentar el Botxí Lanius meridionalis, un ocell cada cop més amenaçat d’extinció a Catalunya, o la Fúria Erynnis tages, petita papallona amb davallades poblacionals de gairebé el 90% en els darrers 20 anys. De la mateixa manera, els investigadors catalans que han liderat l’estudi han observat que aquests canvis en el territori han afavorit les espècies que viuen als boscos o hàbitats més tancats, com ara el pit-roig Erithacus rubecula o la Bruna de bosc Pararge aegeria.  Aquest resultats ens alerten de que les espècies d’ocells i papallones més forestals podrien estar desplaçant a les espècies dels espais oberts.

Conclusions

Les poblacions d’ocells o de papallones que viuen en habitats oberts s’han vist perjudicades per la pèrdua successiva de prats o matollars. Les que viuen en àrees boscoses, en canvi, s’han vist afavorides. Aquestes variacions van relacionades amb els canvis de paisatge que ha sofert Catalunya i el conjunt del mediterrani en les darreres dècades.  
Les dades obtingudes ens demostren que les campanyes de seguiment d’ocells i papallones a gran escala i durant llargs períodes de temps són una eina clau per conèixer la magnitud i les conseqüències dels canvis ambientals sobre la biodiversitat.