Els matollars representen un hàbitat idoni pels petits mamífers comuns

Els matollars representen un hàbitat idoni pels petits mamífers comuns

Un estudi publicat l'any 2022.

Objectiu

Estudiar les relacions entre la complexitat de l’estructura vertical de la vegetació i la diversitat i abundància dels petits mamífers comuns. Presentar un model conceptual per analitzar els canvis en les comunitats de petits mamífers al llarg de gradients estructurals de la vegetació en paisatges mediterranis.

Mètodes bàsics

L’estudi s’ha desenvolupat en sis parcs naturals de l’entorn de Barcelona entre els anys 2008-2018. Aprofitant la base de dades del projecte de seguiment de petits mamífers comuns (SEMICE), s’ha recollit informació de les espècies capturades en 11 parcel·les forestals i

6 matollars recoberts amb vegetació mediterrània, representatives de la varietat d’estructures que es poden trobar a l’àrea d’estudi. S’han obtingut les dades de la complexitat de l’estructura vertical de la vegetació mitjançant la tècnica LiDar a escala de parcel·la. Aquestes variables han estat tractades amb tècniques d’ordenació (PCA) per a obtenir un gradient d’estructura de la vegetació (matollar-bosc).

Resultats principals

En aquest període s’han capturat més de 2,600 individus de cinc espècies, essent el ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus), l’espècie dominant (57%), seguit per la musaranya vulgar (Crocidura russula, 28,7%), i el ratolí de camp (Mus spretus, 13,5%). L’abundància mitjana de les tres espècies comunes, la diversitat (densitat d’espècies), i l’estabilitat (Coeficient de Variació-CV de l’abundància), van respondre negativament al gradient d’aforestació, amb valors més alts  en ambients arbustius amb nul·la coberta arbòria (garrigues, brolles), i més baixos en ambients forestals tancats (alzinars). Aquest patró és consistent al llarg dels anys i es pot considerar generalitzable per tota l’àrea d’estudi, almenys en ambients de tipus mediterrani.

Conclusions

Els matollars, resultants dels processos oposats d’abandonament dels usos tradicionals del sòl i dels incendis forestals, representen ambients idonis pels petits mamífers comuns. Aquests ambients estan sotmesos a un menor risc/pressió de depredació, i presenten menys competidors que els boscos. Suggerim que els factors biòtics com els perfils de vegetació (que proporcionen aliment i refugi), i la seva interacció amb els depredadors i competidors, podrien ser responsables dels patrons observats. Tenint en compte el paper clau dels petits mamífers en la sostenibilitat del bosc mediterrani, els nostres resultats podrien ser útils per a la gestió en les condicions actuals de canvi global.