Objectiu

Els matollars d'alta muntanya s'acostumen a gestionar amb cremes controlades amb la intenció de millorar-ne la pastura per ramats domèstics. L'estudi preten avaluar l’impacte, a llarg termini, del foc sobre la diversitat i conservació dels ocells nidificats d'aquests matollars i prats al Pirineu Oriental. Un objectiu addicional va ser mesurar els efectes de la severitat del foc sobre l'avifauna a curt termini.

Mètodes bàsics

Àrea d'estudi: Es van establir 66 estacions d’estudi en 7 localitats distribuïdes al Pirineu Oriental (Alta Cerdanya, Conflent i Ripollès), a 1400-2055 metres s.n.m.

Les estacions estaven situades en matollars i prats amb matolls on el bàlec (Cytisus oromediterraneus) representava almenys el 40% del recobriment arbustiu i que s’havien cremat durant el darrer mig segle. Cada estació es va mostrejar un cop l’any, al juny, i durant un màxim de quatre anys consecutius. Es van realitzar 179 censos puntuals d’ocells de 15 minuts, amb bandes de cens a 25 i 50 metres. Al cercle de 50 m es va estimar el recobriment de roca, sòl nu, i dels estrats herbaci, arbustiu (separant-ne les espècies principals) i arbori.

Per mesurar la severitat del foc, es van seleccionar 26 estacions, entre 3 i 8 mesos després del foc, on es van analitzar tres variables: (1) àrea cremada (en %); (2) pèrdua de recobriment arbustiu en relació a la mateixa estació abans del foc o a un control proper; i (3) diàmetre de 40 branques distals de bàlecs cremats.

L’avifauna es va caracteritzar en base a les variables de riquesa d’espècies, abundància i valor de conservació (un índex que combina el logaritme de l’abundància de cada espècie present i el seu índex de conservació SPEC a Europa). Els patrons de composició d’espècies d’ocells en relació a l’hàbitat es van explorar amb una anàlisi canònica de correspondències (CCA parcial). L’efecte del temps des del foc en les variables de l’avifauna es va analitzar mitjançant models mixtes linears (LMM). Finalment, l’efecte de la severitat del foc en la comunitat d’ocells es va analitzar amb PCA i regressió múltiple.

Resultats principals

Al llarg de mig segle després del foc, les tendències en l’abundància dels ocells van ser diverses. Es van observar espècies molt pioneres com el sit negre, espècies que assolien màxims passats tres o quatre anys després el foc com l’hortolà, i altres presents als matollars més desenvolupats com el pardal de bardissa.

La recuperació de les poblacions d’ocells en aquests matollars de muntanya és més lenta del que es coneix a matollars de terra baixa, arribant a un extrem a la tallareta cuallarga i el passerell, que no assoleixen màxims d’abundància fins passades dues dècades des del foc.Tres espècies amb interès de conservació a nivell europeu (SPECs 2 o 3), l’alosa vulgar, el cotoliu i l’escorxador, van mostrar pics d'abundància als 10-19 anys després de la crema controlada. Aquest interval de temps va presentar els valors més alts de riquesa d’espècies, abundància i índex de conservació, tot i no assolir encara el matollar el seu màxim recobriment.

D’altra banda, la primera primavera després d'una crema controlada, la comunitat d’ocels té menys espècies, abundància i valor de conservació a mesura que augmenta la severitat del foc. Tanmateix aquest efecte probablement es presenti només a curt termini.

Conclusions

L’estudi posa en relleu la lenta recuperació de l’avifauna després del foc en matollars d’altitud amb clima fred i la necessitat d’estudis que analitzin la successió ecològica a llarg termini en aquestes condicions. També subratlla la importància per la conservació de la biodiversitat d’aquestes zones “marginals” de muntanya que són gestionades de forma extensiva. En concret, un mosaic de matollars de bàlec de diferents edats i prats de pastura permet la coexistència de nombroses espècies d’ocells d’interès de conservació a Europa.

En àmplies zones dels Pirineus Orientals (especialment a la Catalunya Nord), els matollars de bàlec gestionats per pastura es cremen habitualment cada 4 a 10 anys. En canvi, és entre una i dues dècades després del foc quan la comunitat d’ocells d’aquests ambients presenta un major interès de conservació.

• Si s'aplica una elevada recurrència de foc, és important realitzar cremes de baixa severitat i heterogènies (de més fàcil conducció gràcies a la escassa acumulació de combustible), preservant així una part de la cobertura arbustiva.
• Si la crema té lloc en matollars densos de més d’una dècada d’edat, caldria cremar àrees poc extenses, aprofitant condicions meteorològiques i tècniques de crema que permetin limitar la severitat del foc.

Un mosaic post-foc de gra fi resultarà menys perjudicial per a la majoria dels tàxons animals, inclosos els insectes i els ocells. Així mateix a aquestes altituds (1400-2100m) cal no cremar a partir del mes d’abril, per no perjudicar la reproducció de la fauna.