Els marges entre cultius afavoreixen la supervivència dels pol·linitzadors
Un estudi publicat l'any 2018.
Objectiu
Trobar si la supervivència dels pol·linitzadors als cultius està relacionada amb la quantitats de marges entre camps.
Mètodes bàsics
- Àrea d’estudi: quatre regions agrícoles europees, França, Alemanya, Espanya i Regne Unit.
En el present estudi s’han seleccionat terrenys de 941x1 km (32 a Alemanya, 30 a França, 20 a Espanya i 12 a Regne Unit). A cada un d’ells, s’ha mapat el tipus de cultius durant la temporada agrícola i també la vegetació semi-natural dels marges. S’han definit i calculat tres variables per estudiar en aquests camps:
- Diversitat agrícola.
- Densitat dels marges dels camps.
- Cobertura semi-natural no forestal (els boscos queden exclosos perquè no són fonts de recursos importants per als pol·linitzadors).
En cada terreny s’han escollit tres camps gestionats de manera tradicional i cada un d’aquests camps comptava amb dos transsectes de 50m per estudiar. En ells s’instal·laven trampes de color per mostrejar els pol·linitzadors.
També s’ha quantificat la transferència de pol·len i el flux de gens entre plantes pol·linitzades per animals a través de tints fluorescents.
Resultats principals
S’ha comprovat que quan un paisatge agrícola està conformat per camps de cultius de mida petita i forma irregular el nombre d’insectes pol·linitzadors i la seva diversitat es dispara. Això és degut a que en aquests paisatges hi ha més marges i que aquests espais entre cultius són un espai vital per mantenir unes bones poblacions d’insectes pol·linitzadors.
Com més marges hi ha, més ben connectats estan els camps, més intercanvi de pol·len es dona, més mobilitat tenen els pol·linitzadors, i més facilitat per reproduir-se o trobar aliment. De fet, l’estudi també ha pogut observar que quan augmenten els marges, l’increment de pol·linitzadors provoca un augment del nombre de fruits i llavors.
Conclusions
El nombre d’espècies i la abundància de pol·linitzadors és més gran en paisatges agrícoles amb camps petits que amb camps grans. L’estudi demostra que els pol·linitzadors utilitzen els marges entre camps com a autopistes per on viatjar i buscar refugi.