Els isards de la Reserva Natural Freser-Setcases són els únics exemplars del Pirineu immunes a la Malaltia de la Frontera

Els isards de la Reserva Natural Freser-Setcases són els únics exemplars del Pirineu immunes a la Malaltia de la Frontera

Un estudi publicat l'any 2019.

Objectiu

Detectar quina soca d’aquest virus fa que els isards del Ripollès siguin immunes i entendre l’epidemiologia de la malaltia. Aquesta informació servirà per avaluar el risc de contagi cap a la fauna ramadera del Pirineu.

Mètodes bàsics

La Malaltia de la Frontera és coneguda a tot el món en animals de ramaderia com les ovelles i les cabres, ja que provoca una malaltia abortiva que fa disminuir la producció de bestiar. El patogen, del gènere Pestivirus, inofensiu pels humans, es transmet via placentària de mares a cries, però també per contacte directe entre animals infectats. L’isard (Rupicapra p. pyrenaica) és el primer animal que ha patit brots de mortalitat molt alta en exemplars adults infectats amb el virus. Estudis anteriors han confirmat que aquest Pestivirus està present en totes les poblacions d’isards del Pirineu, tot i que a la Cerdanya, a l’Alt Urgell i al Cadí és on hi ha hagut més mortalitat. El 2005 es va registrar l’episodi més greu en què va morir el 86% de tots els exemplars de la Cerdanya i l’Alt Urgell.

Àrea d'estudi: Reserva Natural de Caça Freser-Setcases (Ripollès). Captura d’exemplars per part dels investigadors del Centre de Recerca en Sanitat Animal (IRTA-CReSA) i del Servei d’Ecopatologia de Fauna Salvatge (SEFaS) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Els experiments per identificar els virus s’han pogut dur a terme gràcies a la Unitat de Biocontenció de l’IRTA-CReSA que conforma la Red de Laboratorios de Alta Seguridad Biológica (RLASB), una Infraestructura Científica i Tècnica Singular d’Espanya (ICTS), que permet treballar amb agents d’alta patogenicitat de nivell 3 de Bioseguretat.

Resultats principals

S’han identificat dues soques diferents del mateix virus de la Malaltia de la Frontera. La soca més virulenta és la que afecta els isards del Pirineu Occidental (Andorra, la Vall d’Aran i la Cerdanya), on la mortalitat de les poblacions és molt alta. L’altra soca del virus, la menys virulenta, és la que actualment circula entre les poblacions d’isards del Pirineu Oriental, al Ripollès.

Aquesta segona soca atenuada ha fet que els isards d’aquesta zona desenvolupin anticossos que, a la vegada, els protegeix de la soca més agressiva del virus. Això està actuant com una barrera immunitària que no deixa passar la soca virulenta cap a la part Oriental.

Conclusions

Haver descobert aquesta soca atenuada del virus ha estat una bona notícia per aquesta espècie de remugant alpí, ja que les poblacions del Ripollès han estat capaces de preservar més variabilitat genètica i això els ajudarà a fer front a futures noves malalties.

En la gestió del medi ambient i de les zones rurals és important conèixer les malalties que afecten la fauna silvestre i la domèstica per prendre decisions i definir estratègies de gestió. L’estudi demostra que és important considerar els diferents graus d’agressivitat dels patògens en estudis d’epidemiologia. Això ens ajudarà a entendre la dinàmica de les malalties, els mecanismes de transmissió i avaluar l’impacte en la fauna segons la zona geogràfica.