Objectiu

Entendre com les característiques locals i de paisatge afecten a la diversitat funcional dels pol·linitzadors i als serveis de pol·linització en els horts de pomeres. 

Mètodes bàsics

L'estudi es va dur a terme l'any 2015 en 110 pomeres comercials de quatre regions europees productores de poma:

• A Suècia, Alemanya i Catalunya, la meitat dels horts van seguir les directrius de l'IOBC per a la gestió integrada de plagues i van utilitzar insecticides químics, fungicides, fertilitzants i herbicides. Aquests horts es consideraven horts d'alta intensitat (HI).
• La resta d'horts de Suècia, Alemanya i Catalunya i tots els horts d'Astúries eren certificats ecològics o seguien pautes properes a l'ecològic, amb nivells molt baixos d'inputs sintètics i control mecànic de males herbes. Aquests horts es van agrupar en una categoria de gestió d'horts de baixa intensitat (LI).

S'han estudiat les característiques locals, de paisatge i de pol·linitzadors (abundància i taxa de visites). També van veure que, pel que fa al servei de pol·linització, la quallada inicial és una millor mesura del servei de pol·linització que la quallada de la collita perquè està menys influenciada per factors posteriors a la pol·linització, com ara l'abscisió de fruita natural i/o induïda artificialment.Per mesurar la diversitat funcional, s'ha utilitzat l'índex de diversitat quadràtica de Rao (RaoQ), que mesura la diferència entre dos individus seleccionats aleatòriament i calcula la suma de la dissimilitud d'abundància ponderada entre cada parella d'espècies. 

Totes les anàlisis estadístiques es van realitzar amb R v3.2.3.

Resultats principals

Es van registrar 8.253 individus pol·linitzadors visitant flors de pomer. La majoria eren abelles melíferes (77,6%), seguides per abelles salvatges (9,1%), mosques sírbes (5,9%), altres mosques (6,1%), escarabats (1%) i altres (0,4%). Les taxes de visita de les abelles eren similars als horts LI i HI, però les taxes generals de visita de pol·linitzadors eren més altes als horts LI (de baixa intensitat).

Es comprova que la diversitat de trets de les abelles es millora amb la gestió de l'horta de baixa intensitat i es veu afectada negativament per la cobertura de l'horta del paisatge. Al mateix temps, la diversitat de trets de pol·linització millora el servei de pol·linització a LI, però no als horts HI. Així s'evidencia que la diversitat funcional dels pol·linitzadors és un mecanisme important que vincula les respostes a la intensificació agrícola i la contribució als serveis de pol·linització dels sistemes agrícoles.

Els factors locals van ser determinants importants de la composició funcional dels pol·linitzadors. La implementació d'estructures agroambientals van millorar l'abundància de pol·linitzadors amb larves insectívores, probablement proporcionant preses per a mosques afídfagues i vespes depredadores. La gestió de LI va millorar la diversitat de trets de les abelles. En atltres paraules, els resultats mostren que l'augment de la riquesa d'espècies causat per la gestió de LI també provoca un augment de la diversitat funcional.

Les característiques del paisatge també van afectar la composició funcional dels pol·linitzadors. Els pol·linitzadors grans i peluts es van veure afectats negativament per la coberta de l'horta i es van millorar per una coberta d'hàbitat amigable amb els pol·linitzadors. La resposta de la mida corporal i altres trets a la intensificació del paisatge és controvertida i sembla que depèn del context. Segons alguns estudis, les espècies petites d'abelles són més sensibles a la intensitat del paisatge i a l'aïllament dels hàbitats naturals. Tanmateix, no es pot pensar cap raó per la qual els pol·linitzadors més peluts hagin de ser més abundants als hàbitats seminaturals que a les zones agrícoles.

Els horts HI tenien un conjunt de fruits inicial més alt que els horts LI. Això podria ser per l'ús de fertilitzants químics i nivells més baixos de plagues i malalties que poden millorar la retenció de fruites als horts HI. En segon lloc, per millorar la producció de pomes grans, la càrrega de fruita sol ser diluida químicament. Als horts HI, els diluents sintètics s'apliquen durant el creixement del fruit, mentre que als horts LI, els diluents orgànics s'apliquen durant la floració, reduint de manera efectiva el nombre de flors disponibles per al desenvolupament del fruit.

Es va trobar que la diversitat de trets de pol·linització millorava el conjunt de fruites inicial, però només als horts LI. És el primer estudi que mostra efectes interactius entre la diversitat de trets i la gestió agrícola sobre els serveis de pol·linització. Les comunitats de pol·linitzadors funcionalment diverses poden millorar la funció de pol·linització mitjançant diversos mecanismes de complementarietat espacial i temporal, i és que els resultats mostren que, mitjançant la millora de la diversitat de trets pol·linitzadors, els horts LI poden assolir nivells de fruita inicial similars als dels horts HI. 

Conclusions

Aquests resultats tenen implicacions importants de cara a la nova Política Agrària Comuna Europea, un dels objectius estratègics de la qual és la preservació dels paisatges i la biodiversitat. 

En primer lloc, els esforços per promoure la biodiversitat funcional proporcionen majors rendibilitats en explotacions de baixa intensitat que en granges d'alta intensitat.

En segon lloc, el fet que es puguin assolir alts nivells de serveis ecosistèmics en granges de baixa intensitat (sempre que es preservi la diversitat funcional) proporciona un argument convincent per a la conversió de granges d'alta intensitat en explotacions de baixa intensitat. Les mesures que promouen la diversitat funcional dels pol·linitzadors (per exemple, la reducció dels inputs químics, la implementació d'estructures agroambientals que millora la diversitat dels recursos florals i de nidificació, augment de l'heterogeneïtat del paisatge i la connectivitat amb hàbitats seminaturals) podrien proporcionar beneficis ambientals i, al mateix temps, reduir la dependència dels agricultors dels costosos inputs externs alhora que es manté la producció competitiva.