Objectiu

Determinar quins són els factors clau que estan provocant la disminució de les poblacions de ratolí de camp, una espècie comuna dels ambients mediterranis, així com també comparar aquesta tendència entre diferents hàbitats.

Mètodes bàsics

Zona d'estudi: Parcs de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, Montnegre i el Corredor, Serralada de Marina, Collserola, Foix i Garraf

L’estudi s’ha dut a terme als Parcs de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, Montnegre i el Corredor, Serralada de Marina, Collserola, Foix i Garraf, entre els anys 2008 i 2017. A partir de 16 estacions de seguiment del projecte SEMICE: cadascuna ocupa mitja hectàrea i està formada per 36 paranys de captura en viu disposats sistemàticament, que es revisen durant tres dies consecutius a cada campanya (primavera i tardor).

S’han elaborat tres tipus de models, cadascun amb un objectiu concret: (1) GLMM per valorar quines de les següents variables – estructura de la vegetació, usos del sòl, temperatura, precipitació, humitat o dèficit hídric – permeten explicar els canvis en l’abundància de l’espècie; (2) models Trim per analitzar com varia la tendència poblacional en funció del tipus d’hàbitat (matollars, boscos de planifolis i boscos de coníferes) i (3) models d’ocupació per veure si la disminució del nombre d’individus també s’està traduint en una reducció de l’àrea de distribució del ratolí de camp.

Resultats principals

Variables determinants: l’estructura de la vegetació és el factor clau que explica la davallada del ratolí de camp; a mesura que es desenvolupen arbustos més alts i arbres, la seva abundància disminueix.

Canvis en la tendència: la tendència poblacional negativa és més acusada a les zones boscoses que a les zones de matollar.

Efectes en l’ocupació: malgrat el nombre d’individus estigui disminuint, l’espècie segueix present a la majoria de localitats estudiades. Els boscos de coníferes són l’hàbitat on més poblacions haurien desaparegut.

Conclusions

El ratolí de camp està especialment adaptat als espais oberts i s’hi reprodueix millor que no pas als boscos. Per tant, malgrat l’increment progressiu de la temperatura associat al canvi climàtic podria semblar favorable per l’espècie, la desaparició del seu hàbitat òptim està contrarestant qualsevol efecte positiu i conduint l’espècie a una davallada progressiva. L’abandonament rural i la intensificació agrícola, responsables del procés d’aforestació que està vivint el país, són factors a tenir en compte a l’hora de modelitzar el futur de les poblacions d’éssers vius, i caldria combinar-los amb les variables típicament associades al canvi climàtic.