Objectiu

Estudiar la correlació entre els boscos amb més capacitat d’absorbir CO²  de l’atmosfera i els boscos amb major biodiversitat. En cas de correlació positiva, crear un mapa de les zones prioritàries de protecció de la península ibèrica o hotspots on coincideixen ambdues característiques.

Mètodes bàsics

Informació integrada dels Inventaris Forestals Nacionals i de l'Atles d'Ocells nidificants d'Espanya (i segon Atles d'Ocells nidificants del Québec en l'estudi del seu mapa). Els resultats s’obtenen per a dades de riquesa d’aus, riquesa d’arbres i biodiversitat en general pel que fa a l’àmbit de la biodiversitat i per patrons espacials i d’estocs de carboni per la capacitat d’emmagatzematge dels boscos.

Resultats principals

Es confirma que a Espanya els boscos que emmagatzemen més carboni són sovint els boscos on també hi resideix més diversitat d’espècies d’arbres i d’ocells forestals, i viceversa. L’equip de recerca ha pogut comprovar que un hotspot es dóna on hi ha molts arbres junts i on les espècies que hi viuen tenen estructures diferents (arbres alts, baixos, amb més branques o amb menys). Les zones de muntanya aïllades i amb fortes pendents és on hi ha més estoc de carboni i més diversitat tant d’arbres com d’ocells forestals.                   

A l’estat Espanyol, aquests boscos hotspot es troben a la costa Cantàbrica, majoritàriament a zones del País Basc, nord de Navarra, Astúries i punts de Galícia; als Pirineus, Prepirineu,  Serralada Prelitoral catalana i als Ports de Catalunya i València; més a l’interior destaquen els espais de la Sierra de Cebollera, a la Rioja, la Sierra de Grazalema, a Andalusia, la Serranía de Cuenca, a Castilla la Mancha, la Cuenca Alta del Manzanares i la Sierra de Guadarrama a Madrid.

Conclusions

Aquesta recerca pot ajudar als que prenen decisions a enfocar les polítiques de gestió del medi natural. Cal que les polítiques de conservació i gestió forestal tinguin en compte aquests dos indicadors (estocs de C i biodiversitat) i les variables que els afecten, perquè sovint l’estratègia que millori un indicador també millorarà l’altre, i es pot arribar a mesures de gestió efectives tant en matèria de conservació de la natura com de mitigació del canvi climàtic.