Objectiu

Predir quina serà la capacitat d’embornal dels boscos de Catalunya del 2000 al 2050 tenint en compte els diferents escenaris socioeconòmics i segons el model climàtic que fa servir l’IPCC (Intergovernmental Panel on Cimate Change) per fer simulacions del clima futur.

Mètodes bàsics

Àrea d’estudi: Catalunya

L’informe, publicat en el marc del projecte C-BOSC, presenta les projeccions futures de la capacitat de fixar CO₂ sota dos escenaris socioeconòmics: un de més optimista, i un de pessimista (descrits al Quart Informe d’Avaluació de l’IPCC).

Les dades climàtiques de base provenen de l’AEMET i les variables finalment utilitzades es van generar en el marc del projecte MONTES-CONSOLIDER. Per a les projeccions futures s’ha fet servir un model de projecció integral (MPI) que simula la dinàmica dels boscos tenint en compte les espècies arbrades actuals del país.

Les espècies estudiades són:

• el faig (Fagussylvatica),
• l’alzina (Quercusilex),
• el pi roig (Pinussylvestris),
• els roures mediterranis (Q. humilis/cerrioides, Q.faginea),
• els roures temperats (Q. robur, Q petraea),
• el pi negre (Pinusuncinata),
• l’alzina surera (Quercussuber),
• el pi blanc (Pinushalepensis),
• el pi pinyer (Pinuspinea),
• la pinassa (Pinusnigra).

Els principals factors que s’analitzen al llarg de l’informe són els següents:

- Estoc de carboni total (en tones): la quantitat de carboni que tenen emmagatzemada els boscos. Té en compte la superfície total de bosc. També pot calcular-se per hectàrea, l’estoc de carboni mitjà, per conèixer quant carboni emmagatzema una espècie en una hectàrea (sobretot a les parts llenyoses de l’arbre, com el tronc i les arrels).

- Capacitat d’embornal de carboni (en tones per any): quantitat de CO₂ que els boscos segresten de l'atmosfera en un any. Es pot donar un valor total (per tots els tipus de bosc conjuntament) o bé un valor per espècie, ja que no totes segresten CO₂ al mateix ritme. També pot calcular-se la capacitat d’embornal de carboni mitjà (en tones per hectàrea i any) que correspon a la quantitat de CO₂ que segresta de l'atmosfera una hectàrea de bosc en un any.

Resultats principals

Actualment, els boscos catalans segresten 3,8 tones de CO₂ de l’atmosfera per hectàrea i any. Segons l’informe del C-BOSC, al llarg del temps aquesta capacitat d’embornal disminuirà fins a 1,62 tones en el cas de l'escenari optimista (tenint en compte la part arbrada dels boscos, sense considerar les zones arbustives i de prats) o 1,47 en el pessimista. És a dir, que els boscos segrestaran cada cop menys carboni en els dos escenaris estudiats.

D’altra banda, si el clima no canviés en el futur, caldria esperar que el carboni emmagatzemat a les àrees arbrades augmentés dels 233,86 milions de tones de CO₂ actuals fins a 422,41 milions de tones l’any 2050. No obstant, amb el canvi global també s’espera que disminueixi, perquè els boscos en segrestaran menys, i segons l’escenari més optimista l’estoc de carboni total arribaria només als 386,27 milions de tones. Si es complís l’escenari pessimista, encara baixaria una mica més, fins als 364,83 milions de tones.

Si ens fixem en les espècies en concret el faig és l’arbre que més carboni emmagatzema, seguit per l’alzina i el pi roig. De cara a 2050, si es compleixen els escenaris de canvi climàtic proposats, s’espera que aquesta capacitat d’emmagatzematge canviï i, a més, algunes espècies com els roures temperats ─adaptats a zones més humides─ tinguin davallades importants en la seva capacitat d’embornal. 

Conclusions

L’informe  apunta que la capacitat d’embornal de carboni dels boscos a Catalunya cap al 2050 es reduirà a més de la meitat de la capacitat actual.