Objectiu

Estudiar la tipologia de refugis utilitzats pel ratpenat de bigotis petit (Myotis alcathoe) en un dels boscos mediterranis més vells de Catalunya. Aquesta espècie de ratpenat és estrictament forestal i ha estat descrita recentment a nivell europeu.

Mètodes bàsics

Àrea d'estudi: Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera.

En aquesta zona es va deixar de practicar l’explotació massiva forestal fa més de 100 anys i presenta un dels boscos més madurs de la regió (50-100 arbres morts/ha). Es tracta d’un bosc de fulla caduca dominat per roure martinenc (Quercus pubescens) i faig (Fagus sylvatica). És l’única zona forestal coneguda al NE de la Península Ibèrica i l’única de Catalunya que presenta una colònia de cria del ratpenat de bigotis petit.

Entre el 2009 i 2015, en el períodes de juliol i agost, es van dur a terme sessions de captura de ratpenats amb xarxes japoneses i arpes. Mitjançant l’ús de radiotransmissors (18 individus de Myotis alcathoe) es va localitzar i caracteritzar el màxim nombre de refugis utilitzats (cavitats en arbres vells).

Per cada refugi localitzat es va identificar l’espècie de l’arbre, el seu estat de decaïment, l’alçada del refugi i es va caracteritzar la cobertura vegetal circumdant, entre altres variables ambientals que podien condicionar la seva utilització. Igualment també es van localitzar i inspeccionar 52 refugis potencials per analitzar els patrons de selecció.

Resultats principals

Es van caracteritzar un total de 18 refugis de M. alcathoe, des de petites cavitats temporals fins a grans refugis amb colònies de maternitat. Del total dels refugis trobats, 6 es van trobar en boix grèvol (Ilex aquifolium), 4 en faig (F. sylvatica), 3 en auró blanc (Acer campestre), 2 en roure martinenc (Quercus pubescens), 1 en alzina (Quercus ilex), 1 en alzina surera (Quercus suber) i 1 en un arbre sense determinar pel seu estat de decaïment. 11 dels refugis corresponien a cavitats naturals en troncs, 6 en fissures i 1 sota l’escorça. Cal ressaltar l’alta ocupació i preferència pels refugis en boix grèvol, una espècie d’arbre típicament petita i secundària.

De totes les variables ambientals analitzades, l’alçada de les cavitats i l’estat de decaïment eren les variables que més influenciaven l’ocupació dels refugis. El 72% dels arbres amb refugis o bé eren arbres morts o eren peus vius amb branques en diferents estats de decaïment.

Conclusions

El ratpenat de bigotis petit selecciona refugis alts sobre el nivell del sòl en arbres vells en alt estat de decaïment. A nivell general, utilitza gran varietat d’arbres, incloent espècies d’arbres secundaris petits (però vells), com el boix grèvol, que ofereixen una alternativa essencial a falta de peus més grans i madurs.

El  PNIN de l’Albera és l’única regió coneguda on s’ha evidenciat la cria de Myotis alcahtoe a Catalunya, motiu pel qual cal prioritzar la seva conservació i adaptar la seva gestió a la conservació de peus d’arbres vells. Per tant, es recomana mantenir un nombre elevat de peus vells en les àrees forestals, considerant també espècies petites i secundàries com el boix grèvol.