El sistema de molleres de Trescuro: gradients ambientals i esdeveniments climàtics limiten la distribució local de les comunitats vegetals

El sistema de molleres de Trescuro: gradients ambientals i esdeveniments climàtics limiten la distribució local de les comunitats vegetals

Un estudi publicat l'any 2019.

Objectiu

Les molleres són ecosistemes hidrotorbosos molt comuns a Europa, sobretot en zones boreals, però amb una distribució molt limitada als Pirineus. En les darreres dècades s’ha produït una disminució del 70% de la seva superfície a Europa principalment a causa de l’activitat humana, esdevenint un dels grups d’habitats més amenaçats d’Europa, i per tant, la conservació i la restauració de molleres és una prioritat important.

Aquest estudi planteja dos objectius principals: (1) avaluar els principals gradients ecològics que determinen la distribució dels diferents tipus de vegetació a les molleres de Trescuro, i (2) analitzar la resposta dels diferents tipus de comunitats vegetals a les variacions en les condicions ambientals, i particularment a un esdeveniment de sequera ocorregut l’estiu de 2015.

Mètodes bàsics

El sistema de molleres de Trescuro es desenvolupa al voltant de dos estanys connectats i alimentats per un riu que desemboca a l’estany de la dreta del curs fluvial. El sistema d’estanys i el seu entorn són rics en biodiversitat vegetal i hàbitats amb 10 hàbitats CORINE identificats.

Al llarg dels anys 2014 i 2015 es van establir 30 punts de mostreig on es va monitoritzar el nivell freàtic i es va extreure aigua per fer-ne l’anàlisi química (pH, conductivitat i concentració de Ca, Si, Na, Fe, Al, S, Zn, Cu, K, P, Mg i Mn), i es va realitzar un inventari de la vegetació. També es va mesurar el nivell de l’aigua dels estanys i es va prendre una mostra del sòl per caracteritzar les capes superiors (20 cm).

En base als inventaris d’espècies es van establir les comunitats vegetals mitjançant una matriu de distàncies i un dendrograma. Es va calcular la correlació entre les variables ambientals i quan va ser superior a 0,75 una de les dues va ser descartada. També es va estudiar la relació entre les variables ambientals i la distribució de la vegetació.

Resultats principals

Resultats principals

El conjunt dels 30 inventaris, que s’han classificat en 5 tipus de comunitats vegetals, inclou 108 espècies amb cobertures baixes i que en pocs casos estan presents a tots els inventaris. Els sols són tots sorrencs (graves i llims).

S’han trobat poques diferències clares entre comunitats vegetals pel que fa a les variables ambientals. Només hi ha diferències significatives segons la conductivitat elèctrica i el nivell freàtic mitjà. Els principals gradients ambientals  reflecteixen una forta relació entre la distribució dels punts de mostreig amb el nivell freàtic mitjà, el nombre de dies d’inundació i el contingut de minerals i de nutrients a l’aigua.

Malgrat que durant els dos anys de mostreig (2014 i 2015) la pluviometria va ser similar, l’estiu de l’any 2015 es va caracteritzar per un període de sequera. El nivell freàtic mitjà va ser lleugerament inferior el 2015 i la variabilitat va ser més gran, essent la mollera de Trichophorum cespitosum la que va patir major disminució del nivell freàtic. Pel que fa a l’oscil·lació del nivell d’aigua dels estanys, es va detectar un retard en la resposta a la precipitació (augment del nivell d’aigua) a l’estany esquerre així com una major amplitud d’oscil·lació en ambdós estanys l’any 2015.

Conclusions

El nivell freàtic és el principal gradient ecològic que explica la distribució dels cinc tipus de comunitats vegetals essent el contingut mineral de l’aigua (conductivitat) el segon factor més rellevant.

Una alta freqüència dels esdeveniments extrems de sequera podria portar a la desaparició de les molleres pirinenques. Malgrat que el sistema resisteix parcialment esdeveniments puntuals de sequera.

El seguiment detallat de molleres que depenen de les aigües d’escolament seria molt valuós per avaluar els efectes de la sequera a les torberes de sistemes alpins meridionals, ja que aquestes són les més sensibles als esdeveniments de sequera en incentivar-ne la invasió dels arbres.