Objectiu

Estudiar la presència d’agents zoonòtics (en contret, bacteris de l'aparell digestiu) d’origen humà i les seves soques resistents a antibiòtics que circulen entre colònies de gavines al Sud d’Europa.

Mètodes bàsics

Mostreig de gavià de pota groga (Larus michahellis) i de gavina corsa (Larus audouinii) en diferents colònies del sud d’europa, principalment d’Espanya, durant tres anys (2009-2011). Anàlisi posterior de les mostres intestinals de les aus al laboratori (IRTA-CReSA).

Resultats principals

S’han detectat bacteris intestinals infecciosos d’origen humà (Salmonella i Campylobacter) en ambdues espècies de gavines, a totes les 9 colònies estudiades. Es tracta dels dos principals bacteris que provoquen infeccions de transmissió alimentària en els humans, però que també es troben a la fauna silvestre, com ara les aus. Justament les gavines són animals que cada vegada més acostumen a buscar aliment en zones urbanitzades o abocadors i això les fa més propenses a infectar-se per aquests agents zoonòtics.

La prevalença global de Campylobacter fou del 5,2% (principalment C. jejuni), mentre que de Salmonella fou del 20.8% (es va aïllar un ampli ventall de serovars, sent els més freqüents aquells responsables de la majoria de brots de salmonel·losi humana, com ara Salmonella Typhimurium). A la colònia de gavina corsa del Delta de l’Ebre fou a on es trobà la major prevalença de Campylobacter (31.8% el 2010). Per altra banda, a la colònia de gavià de pota groga de les illes Medes va ser a on es va trobar la major prevalença de Salmonella (41.1%), amb una tendència a l’alça al llarg dels anys, assolint una prevalença extremadament alta el 2011, amb un 75,6%.

Així mateix, una elevada proporció dels aïllaments de Campylobacter i de Salmonella eren resistents com a mínim a un antibiòtic (20.2% i 51.5%, respectivament), i el 19.2% dels aïllaments de Salmonella foren multiresistents. Els bacteris resistents a antibiòtics són actualment un greu problema tant per la salut humana com animal, doncs poden comprometre de manera seriosa el tractament d’infeccions bacterianes, augmentant la morbilitat i la mortalitat.

Conclusions

Les gavines poden actuar de reservoris de bacteris i els dispersen fàcilment al medi ambient pels seus moviments locals o els moviments migratoris. D’aquesta manera contribueixen a que aquests bacteris, així com les seves soques resistents a antibiòtics, circulin pel medi ambient de manera permanent. 

Es tracta de l’estudi d’aquest tipus més ampli realitzat al sud d’Europa. Els resultats obtinguts posen de manifest la rellevància de determinades espècies de gavines com a reservoris de tots dos agents zoonòtics (Campylobacter i de Salmonella) i suggereixen també que les gavines poden servir com a sentinelles de la pressió antibiòtica en el medi ambient.