Objectiu

Examinar les diferències en la capacitat d’innovació, la neofòbia i el comportament exploratiu en funció del context ecològic del minà comú (Acridotheres tristis).

Mètodes bàsics

S’ha utilitzat una espècie invasora molt comuna, el minà comú, i s’ha comparat el comportament de les aus en ambients de baix i elevat nivell d’urbanització a Austràlia. Encara que hi ha evidències que els ambients altament urbanitzats afavoreixen els individus més innovadors i permeten una major densitat d'espècies no autòctones, encara no s’ha provat la hipòtesi de que en aquests ambients el conflicte d'aproximació-evitació interfereix menys amb el procés d’innovació que en altres hàbitats.

Per explorar aquesta hipòtesi, s’han exposat les aus a ambients amb nivells alts i baixos d’urbanització a tres proves de comportament dissenyades per mesurar la neofòbia (aversió d'aproximar-se a objectes nous), la innovació dels consumidors (l'adopció de nous tipus d’aliments) i la innovació tècnica (l'explotació de nous aliments a través de nous patrons de comportament). L’ús del path anàlisi permet explorar les relacions causals més probables entre els hàbitats, el comportament emocional i la innovació.

Resultats principals

Els individus d’ambients altament urbanitzats, resolen més ràpidament tasques tècniques que els d’entorns menys urbanitzats. Aquestes diferències no reflecteixen la capacitat d’innovació i no són degudes al sexe, morfologia o estat emocional. Els principals factors que provoquen diferències en la capacitat per resoldre problemes són les respostes neofòbiques-neofíliques, les quals varien entre hàbitats.

Conclusions

El minà comú sembla modular la seva capacitat per resoldre problemes segons els beneficis i costos de la innovació en el seu hàbitat particular, el qual pot ajudar a comprendre l’èxit de l’espècie en ambients molt urbanitzats.