Objectiu

Descriure la influència relativa i combinada dels principals impulsors de l’èxit d’invasió d’una de les espècies invasores més cèlebres del món, la formiga argentina (Linepithema humile).

Mètodes bàsics

S’utilitzen un conjunt de dades de presència/absència de més de 5000 registres per examinar la interacció entre idoneïtat climàtica, resistència biòtica per tàxons natius, dispersió humanitzada, i la modificació dels hàbitats antròpicament, en la distribució d'aquesta espècie.

Resultats principals

El principal responsable de la distribució mundial d'aquesta espècie és la idoneïtat climàtica i el grau de modificació humana dels hàbitats. També es troben algunes evidències de la resistència biòtica de les comunitats natives. La pressió de propàguls, citada freqüentment com un factor important en les invasions, no està relaciona amb els patrons de distribució globals.

Conclusions

En les anàlisis de la distribució a escala mundial de l’espècie invasora Linepithema humile, s’observa una forta evidència de la interacció de factors abiòtics i biòtics determinants de la propagació, i es destaquen els aspectes més rellevants per a limitar la propagació i l’impacte de les espècies invasores.