El clima i la geografia determinen la composició d'espècies de plantes en paisatges d'herbassars mediterranis

El clima i la geografia determinen la composició d'espècies de plantes en paisatges d'herbassars mediterranis

Un estudi sobre Anàlisi ambiental del territori i SIG publicat l'any 2012.

Objectiu

Determinar el paper de l'estructura i la dinàmica del paisatge en el patró de distribució de les plantes especialistes de prats, comparant amb factors climàtics i geogràfics, en condicions de pèrdua d'hàbitat i fragmentació. Investigar quines característiques de les espècies intervenen en la relació entre la composició de la comunitat de plantes i les variables ambientals.

Mètodes bàsics

Explorar l’associació entre la freqüència d’especialistes d’ampli espectre i els patrons de l’hàbitat en el paisatge present i passat (quantitat i reducció de l’hàbitat en el període 1956-2003) mitjançant anàlisis de redundància (RDA). S’ha considerat l’efecte de la localització geogràfica i del clima en 29 parcel·les de prats de muntanya mediterrània del NE de la península ibèrica. S’ha construït una base de dades dels trets biològics i ecològics que estan potencialment relacionats amb la persistència de les poblacions, per tal d’avaluar el paper d’aquests trets en la relació entre composició d’espècies i variables ambientals. S’ha utilitzat una taula d’anàlisi d’ordenació en tres eixos (RLQ) de la freqüència d’espècies, les variables ambientals i els trets ambientals per relacionar els trets de les espècies amb les variables ambientals, després d’establir la dependència filogenètica dels trets.

Resultats principals

Les variables climàtiques i geogràfiques són les principals variables ambientals que expliquen la freqüència d’espècies. El nombre d’hàbitats en el paisatge actual afecta significativament la freqüència d’espècies, mentre que el nombre d’hàbitats en el paisatge passat no li afectava. Es detecta una associació feble però significativa entre els trets de les espècies i les variables ambientals. No s’observen canvis si es tenen en compte les relacions filogenètiques.

Conclusions

La composició de les comunitats vegetals de prats mediterranis semblen respondre ràpidament als canvis en el paisatge, ja que no s’observa un efecte clar de l’estructura del paisatge passat en la freqüència de les espècies en l’actualitat. Les característiques de les espècies no tenen un paper important en la resposta de les espècies a les variables ambientals en els prats. Aquests resultats difereixen dels resultats obtinguts en prats del nord i centre d’Europa, probablement degut a diferències en la metodologia emprada i a les petites diferències en les condicions ambientals existents entre els prats i els boscos i matollars mediterranis adjacents.