Objectiu

Estudiar l'efecte de la sequera experimental a llarg termini en dues espècies llenyoses dominants de boscos mediterranis, per tal de veure com aquestes responen a la creixent sequera i a la interacció dels efectes calor-estiu i fred-hivern. També s’estudia el possible avantatge de l'eficiència fotoquímica en Phillyrea latifolia comparat amb l'actual espècie dominant Quercus ilex sota aquestes condicions de sequera. 

Mètodes bàsics

S’ha experimentat durant 10 anys (1999-2009) simulant condicions de sequera en un alzinar, i en les quatre estacions de l’any, per tal d’incloure la variabilitat inter-anual i inter-estacional de les respostes de la planta al tractament de sequera. El màxim rendiment de PSII del fotoquímic primari (Fv/Fm) s’ha mesurat en Quercus ilex i Phillyrea latifolia, les espècies co-dominants dels boscos estudiats, des de 1999 a 2009 en 4 parcel·les: dos d’ells en parcel·les control i els altres dos en parcel·les que han rebut tractaments d’exclusió de la pluja. 

Resultats principals

En les dues espècies els valors de Fv/Fm són enormement dependents de la temperatura de l’aire, i en segon terme, DE la disponibilitat de l’aigua. P. latifolia és l’espècie que presenta major descens de valors Fv/Fm induïts per temperatures baixes, mentre que en temporades càlides, els valors de Fv/Fm en P. Latifolia són majors que en Q. ilex.

L’exclusió de pluges fa disminuir els valors de Fv/Fm significativament només en les dates poc monitoritzades. L’espècie més resistent a la sequera, P. Latifolia, està més afectada per l’exclusió de pluja experimental que Q. ilex. Hi ha un efecte sinèrgic entre la sequera i el fred a l’hivern en P. latifolia que no s’ha observat en Q. ilex, però una estratègia més conservativa en P. latifolia manté les fulles amb una baixa regulació del  transport fotosintètic d’electrons lineal. 

Conclusions

Tot i que s’han de tenir en compte altres estratègies fisiològiques i reproductives, l'ambient més càlid i més sec que s'espera per a les pròximes dècades podria afavorir les espècies més sensibles al fred i més resistents a la sequera, com l'arbust P. latifolia, en detriment de l'arbre Q. ilex.