Objectiu

L'objectiu d'aquest treball és estudiar l’efecte del barb roig i de la truita sobre els prats subaquàtics dels isòets dels estanys del Pirineu.

Mètodes bàsics

Als estanys d’alta muntanya del Pirineu les fortes barreres orogràfiques han impedit que els peixos hi arribessin de forma natural, però històricament s’han introduït diverses espècies, com ara la truita i, més recentment, el barb roig. Per a aquest estudi s’han escollit deu estanys d'aigües somes i representatius de tres escenaris diferents: sense peixos, amb poblacions de truita i amb poblacions denses de barb roig. Els estudis es van realitzar durant l'estiu dels anys 2015 i 2016.

A cadascun dels estanys es va estudiar l’estructura i fisiologia dels isòets, la composició físico-química de la columna d'aigua, es va caracteritzar el medi bentònic i es van comparar els resultats dels tres escenaris. Els isòets aquàtics (Isoetes lacustris) són plantes ancestres de les falgueres terrestres, de creixement lent, que varen tornar a colonitzar el medi aquàtic i estan adaptades a aigües molt transparents amb baixa disponibilitat de nutrients. Aquestes plantes formen prats subaquàtics als estanys i tenen un valor ecològic molt important, ja que contribueixen a la producció primària, i a la conservació d’una bona qualitat de l’aigua i del sediment promovent l’oxigenació, la desnitrificació i la immobilització del fòsfor.

Resultats principals

La biomassa dels isòets, la composició de les algues associades (epífits) i l’acumulació de reserves de carboni depenen de la presència/absència dels barbs als estanys; en canvi es van obtenir els mateixos resultats en els estanys amb truites i en els que no hi ha peixos.

Els estanys amb barb roig tenen menys llum i més altes concentracions de fòsfor i de clorofil·la (mesotròfia), a diferència dels estanys sense peixos o amb truites, que són oligotròfics. Els barbs esgoten l’aliment present a l’aigua i remouen el sediment del fons per cercar-ne més, alliberant-se nutrients. Aquest fet provoca, a més, l’augment de sediment en suspensió i genera un desequilibri i una pèrdua de la transparència de l’aigua de l’estany. Els isòets entren en regressió per la falta de llum disponible, canviant la forma i augmentant la seva flotabilitat, alhora que limitant la seva capacitat reproductora. Així, les plantes dediquen tots els seus esforços únicament a sobreviure i deixen de produir espores i de reproduir-se.

S'observa un creixement desmesurat de cianobacteris (per l'augment del fòsfor i la baixada de llum) a la comunitat d'epífits dels isòets en els estanys amb barbs, mentre que els epífits de les plantes en estanys amb truites o sense peixos estan formats per clorofícies i diatomees.

La desaparició dels isòets també es deu a la pèrdua de la qualitat i del grau de compactació del sediment. L’efecte combinat de la manca de llum i el deteriorament del fons provoquen el desarrelament del isòet i la pèrdua de cobertura del prat.

Conclusions

La introducció de peixos afegeix un nivell predador superior dins de l’estructura tròfica de l’estany que condueix a canvis ecològics molt importants. En el cas de les truites, la seva presència porta a la reducció o, fins i tot, a l’extinció d’espècies aquàtiques natives d’invertebrats i amfibis. En peixos més petits com el barb roig, la introducció té, a més, un fort impacte en la biomassa d’herbívors, de zooplàncton i de la resta d’organismes, i provoca canvis ecològics encara més importants que la truita.

Caldria estudiar l'evolució de les poblacions de barbs i de truites i la seva interacció, per realitzar una diagnosi apropiada de com aquestes espècies de peixos no autòctons interactuen amb els prats de macròfits a mig i llarg termini. D'aquesta manera es podria veure quines possibilitats té l'ecosistema de col·lapsar.

Les fortes senyals d’estrès detectades a les poblacions d’isòets estudiades i el deteriorament de l’ecosistema observat, tenint en compte que són ecosistemes protegits per la Directiva Hàbitats Europea, suggereixen que cal implementar amb urgència accions de gestió. La restauració, però, dels estanys a les condicions anteriors a la introducció dels peixos és molt difícil d'assolir, ja que no n'hi ha prou en eliminar els barbs, sinó que s'hauria de disminuir la concentració de matèria orgànica al sediment i fomentar el reclutament dels isòets.