Objectiu

Demostrar que les eines de planificació territorial poden ajudar a dissenyar xarxes de seguiment de biodiversitat, integrant els esforços de seguiment ja existents (per exemple projectes de ciència ciutadana)  i identificant les espècies/àrees del territori que no estan ben cobertes per a aquests esforços, però que són importants per conèixer la  situació de les espècies objectiu.

Mètodes bàsics

Es va utilitzar cartografia de la distribució de 62 espècies d'ocells d'interès comunitari amb presència a Catalunya (Annex I de la Directiva Ocells), per les quals existeix l'obligació europea d’avaluar el seu estatus de conservació cada sis anys. Es van identificar i cartografiar també les principals pressions ambientals que afecten als habitats d'aquestes espècies (boscos, zones agrícoles, aigües continentals i pastures i matollars). Les pressions considerades van ser: urbanització (p.e. distancia a zones urbanes, camins, carreteres, etc.), intensificació agrícola, tancament d'espais oberts, falta de maduresa del bosc i qualitat de l’aigua.

Posteriorment es va creuar la informació de distribució de les espècies amb les seves corresponents pressions, per identificar on es pot trobar cada espècie sotmesa a diferents nivells de pressió (alt, mitjà i baix) a Catalunya.

Es va utilitzar l’eina de planificació espacial Marxan (http://marxan.org/) per al disseny d’una xarxa de seguiment òptima d’aquestes espècies. L'objectiu d'aquesta xarxa seria cobrir adequadament la distribució de totes les espècies sota diferents nivells de pressió. Així, idealment es podria avaluar com les poblacions d'aquestes espècies responen en el temps a diferents nivells de pressió humana, minimitzant al mateix temps el nombre de punts de mostreig.

Es va testar si mostrejant només dins dels Parcs Naturals es podrien aconseguir els objectius de mostreig per a totes les espècies sota els diferents nivells de pressió. També es va comparar aquesta xarxa de seguiment amb una altra xarxa que integrés tant el seguiment dins dels espais protegits com les dades d’altres programes de seguiment (en aquet cas, el programa de ciència ciutadana de Seguiment d'Ocells Comuns a Catalunya – SOCC). Finalment, es va plantejar una xarxa que es pogués construir de zero, sense tenir en compte on es duen a terme els actuals programes de seguiment o sense considerar altres limitacions (p.e. accessibilitat de lloc).

Resultats principals

Seguiment dins dels espais protegits no és suficient. Si es vol conèixer l'estat de les poblacions d'ocells a Catalunya sota diferents nivells de pressió, no és suficient amb mostrejar només dins dels espais protegits, atès que generalment aquests es caracteritzen per nivells baixos de pressió humana (per exemple, és difícil trobar zones d'alta intensificació agrícola dins d'espais protegits).

La xarxa de mostreig més eficient resultant va ser aquella que integrava els esforços de mostreig ja existents en el territori (en aquet cas, el seguiment dins dels espais protegits i en els itineraris del programa SOCC).

Integrar no significa sumar. Afegir els esforços de mostreig dins dels espais protegits als esforços de la ciència ciutadana pot comportar duplicitats (algunes espècies resulten sobre-mostrejades) i alhora llacunes d'informació importants (alguns combinacions d’especies-pressions no són cobertes per cap dels programes). Els resultats obtinguts poden permetre millorar la  xarxa de seguiment d'ocells actual per complir millor amb els objectius d’avaluació periòdica de la Directiva Ocells a Catalunya.  A més, la planificació integrada dels actuals esforços de seguiment permeten minimitzar duplicitats de seguiment, identificar mancances actuals i finalment fer un ús més eficient del recursos humans i econòmics invertits.

Conclusions

Es demostra que les eines de planificació espacial poden ajudar enormement a dissenyar una xarxa òptima de seguiment de la biodiversitat, que permeti complir els nivells i objectius de seguiment plantejats, tenint en compte els esforços de seguiment ja existents per minimitzar futurs costos afegits de mostreig.

No obstant això, el disseny d'aquesta xarxa de monitoratge requereix de la comunicació estreta entre diferents actors implicats en el seguiment de la biodiversitat (govern, ONGs, projectes de ciència ciutadana, etc.) per evitar la duplicació d'esforços i garantir el coneixement integral de l'estat ecològic de les espècies d'interès comunitari al territori.