Efectes de l’increment dels nivells de CO2 al fons marí

Efectes de l’increment dels nivells de CO2 al fons marí

Un estudi publicat l'any 2018.

Objectiu

L’emmagatzematge artificial de diòxid de carboni (CO2) a les profunditats del fons marí és una forma de contrarestar la creixent concentració d’aquest gas a l’atmosfera. Malauradament, aquest mètode sovint comporta un risc ecològic important, especialment si es produeixen fuites que permeten que el diòxid de carboni torni al medi. L’objectiu d’aquest estudi és avaluar com podrien afectar les filtracions artificials de CO2 als hàbitats dels fons marins sorrencs.

Mètodes bàsics

Durant un període de més de dos anys es va estudiar l’efecte de les emissions naturals de CO2 al fons marí sorrenc de la costa de Sicília, tenint en consideració tant aspectes biogeoquímics com biològics. Es van prendre mesures in situ de les bombolles d’aire de les surgències, així com de diferents paràmetres de l’aigua del voltant i dels sediments. Es va comparar l’ecosistema afectat amb llocs sense filtracions de CO2, estudiant-ne l’estructura de les comunitats que habiten els sediments, des dels microbis fins a la macrofauna. A més, es va intercanviar sorra entre els llocs amb i sense surgències de CO2 per estudiar com responen els organismes que hi habiten i si s’hi poden adaptar.

Resultats principals

A les zones amb emissions de CO2 es produeix un canvi important en la química dels carbonats, augmentant el flux de nutrients i minerals (ferro i silicat, principalment).

Juntament amb les bombolles de gas ascendents, els nutrients acumulats als sediments són transportats cap a la superfície, fet que propicia el desenvolupament d’algues microscòpiques.

El nombre de microorganismes dels fons marins afectats no va disminuir amb l’increment de CO2, però la seva composició va canviar substancialment

Els invertebrats (meiofauna i macrofauna) que habiten a la sorra es van veure particularment afectats per les emissions de CO2:

  • El nombre d’individus i la seva diversitat van disminuir considerablement en augmentar els nivells.
  • Es van modificar els grups tròfics, que van canviar de formes d'alimentació més complexes a més simplificades en els indrets afectats pel CO2.
  • Els poliquets en particular, representaven un 70% dels organismes de tota la comunitat biològica a les zones inalterades, mentre que la presencia de filtracions de CO2 causava una reducció de la seva abundància fins al 45%.
  • La biomassa animal total també es va reduir (fins a una cinquena part), tot i haver-hi un increment d’aliment disponible, degut al creixement de les algues microscòpiques. 

Conclusions

Aquest estudi ofereix una visió global dels efectes que té l’augment de la concentració de CO2 al fons marí, tenint en consideració tant els processos biològics com els biogeoquímics i també els diferents nivells de la cadena alimentària, des dels microorganismes fins als animals invertebrats més grans.

Les surgències de CO2 provoquen canvis en les comunitats dels fons sorrencs que persisteixen en el temps si es produeix una exposició prolongada. La majoria dels organismes no poden adaptar-se a les condicions ambientals alterades a llarg termini, mentre que les poques espècies que si que s’hi poden adaptar són oportunistes i, per tant, son les que acaben poblant el fons sorrencs alterats. Les conseqüències negatives principals són la disminució de la densitat i la pèrdua de diversitat funcional de les comunitats.

La captura i emmagatzemament de carboni als fons marins es considera una tecnologia clau per a reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera. Els resultats d’aquest estudi revelen, però, que les emissions d'aquests gasos associades a l’emmagatzematge submarí poden tenir efectes molt negatius. Com que paralitzar aquestes emissions és pràcticament impossible, es conclou que només un estudi detallat del habitats permetrà seleccionar el lloc escaient i plantejar una bona planificació dels sistemes d’emmagatzematge de carboni als fons marins per tal de minimitzar-ne els danys.