Descripció dels hàbitats i de la zonació de les platges de les costes catalanes

Descripció dels hàbitats i de la zonació de les platges de les costes catalanes

Un estudi sobre Biodiversitat publicat l'any 2017.

Objectiu

Estudiar l’estructura dels hàbitats i la zonació de les platges sense vegetació.

Mètodes bàsics

Aquest estudi s'ha realitzat a 29 platges catalanes (Mediterrani nord-occidental) sense vegetació terrestre. S'han utilitzat diferents mètodes de mostreig per tal de poder caracteritzar tots els organismes de la macrofauna presents als tres estatges definits a la línia de costa: supralitoral, mediolitoral i infralitoral.

La utilització dels diferents mètodes de mostreig, tant quantitatius (dragues, cintes adhesives i trampes de captura), com qualitatius (xarxes i pales) va posar de manifest la importància de l’elecció del mètode per a caracteritzar les comunitats de la macrofauna a les platges.

Tanmateix s'han descrit els tipus de sediment que s'han trobat a cadascun dels tres nivells.

Resultats principals

La diversitat i la riquesa d'organismes a les comunitats de la macrofauna de les platges de la costa catalana ha resultat ser molt elevada. S'ha observat, però, una clara zonació de certs grups d'organismes segons l'estatge estudiat: nematodes, oligoquets i col·lèmbols són els més abundants a l’estatge supralitoral; els poliquets Saccocirrus spp. i Pisone remota juntament amb l'amfípode Corophium orientale i els turbel·laris caracteritzen la zona mediolitoral; i finalment, els nematodes ho fan a l'estatge infralitoral.

Segons la composició dels organismes en els tres estatges i amb els diferents mètodes de mostreig utilitzats s'han detectat importants diferències entre el supralitoral i els altres dos estatges que són pràcticament indistingibles. Es demostra però, l'existència de diferències entre les comunitats segons el tipus de sediment en aquests dos estatges inferiors. Els sediments fins alberguen un conjunt d'organismes diferents a la resta de sediments. D'altra banda, la riquesa d'espècies és molt més elevada a les platges on els sediments són una barreja de sorres i còdols.

Conclusions

S'ha comprovat que la distància a la línia de costa és el principal factor que determina l’estructura dels hàbitats observats a les platges sense vegetació de la costa catalana. Els organismes de l'estatge supralitoral són clarament diferents dels de les zones medio i infralitoral.

D'altra banda, cap dels mètodes de mostreig per sí mateix hauria pogut capturar tot l'espectre d’organismes presents a les comunitats dels diferents hàbitats definits.

Les trepitjades de banyistes ("trampling") i la neteja de platges són uns dels principals impactes antròpics que poden afectar a l'estructuració de les comunitats de les platges. L’elecció del període de mostreig podria alterar els resultats sobretot als estatges supra i mediolitoral si es realitza quan l'activitat antròpica a les platges és màxima. S'ha provat que a l'estació de mostreig on no es produeix ni "trampling" ni neteges, la riquesa i el nombre d'individus són dels més elevats.

Finalment, es presenta una clara avaluació i descripció d'hàbitats per a dur a terme efectius programes de conservació.

Documents relacionats