Objectiu

Analitzar com les pràctiques de gestió d'un bosc cremat afecten la regeneració vegetal i els recursos tròfics (disponibilitat de llavors i fruits carnosos), per entendre com els rosegadors responen a la modificació de l’hàbitat, i com pot influir això en la presa de decisions de restauració i explotació forestal.

Mètodes bàsics

Per avaluar els efectes de la tala bosc cremat en les interaccions planta-animal, en la regeneració vegetal, la recuperació de recursos tròfics (llavors i fruits carnosos), l’activitat d’alimentació de rosegadors i l’abundància de rosegadors, vam establir 24 transsectes en tres àrees cremades (La Jonquera, Ger i Viu de Llevata) mostrejats periòdicament durant 2 anys i mig.

Cada transsecte contenia set estacions de mostreig distribuïdes a distàncies creixents des del punt més proper del perímetre de la zona cremada fins a uns 700 m dins de l’àrea cremada. En les estacions de mostreig s’hi col·locà un dispositiu d’oferiment d’aglans i una trampa de captura en viu de petits mamífers.

Per altra banda, a cada estació de mostreig es va:

• Estimar el recobriment vegetal viu (%)
• Estimar la disponibilitat de recursos tròfics per a rosegadors (quantificant les llavors i fruits carnosos produïts)
• Mesurar la distància exacta al perímetre de l’àrea cremada
• Mesurar la severitat del foc mitjançant una escala categòrica (on 1= no cremat i 5= totalment cremat). 
• Registrar si l’estació havia estat talada.
• Calcular el volum de restes llenyoses (corresponent a branques i troncs) per estació, tant disperses a terra com apilonades.

Resultats principals

En general, la recuperació de la vegetació va ser més ràpida allà on no es va practicar la tala del bosc cremat. La severitat del foc també va afectar negativament el recobriment vegetal, però va afavorir l’alçada de la vegetació en regeneració. La disponibilitat de recursos tròfics va ser superior allà on hi havia major volum de restes llenyoses, especialment apilonades, però menor en indrets d’elevada severitat del foc.

La taxa de retirada d’aglans per rosegadors també va ser major en indrets amb pilons de restes llenyoses, en zones properes al perímetre i amb vegetació densa. Aquesta també va variar estacionalment, disminuint de la primavera a l’hivern. Per altra banda, la taxa de retirada d’aglans va disminuir passades 15 setmanes des de l’incendi, per tornar a créixer cap a les 60 setmanes després de l’incendi.

Durant els 2 anys i mig de mostreig, es van capturar 503 individus, el 69% dels quals varen ser ratolins de bosc. Tot i que no es van trobar diferències significatives en el nombre total de captures de ratolí de bosc entre zones talades i no talades, la presència de restes llenyoses, especialment formant pilons, va augmentar l’abundància d’aquest rosegador. Els ratolins de bosc van ser capturats més sovint en estacions amb severitat del foc baixa, a prop del perímetre no cremat i amb vegetació densa.

Per altra banda, l’abundància del ratolí de camp mediterrani no es va veure afectada per la tala del bosc, augmentant amb el temps, especialment en zones amb vegetació alta.

Conclusions

La velocitat de regeneració vegetal va ser inferior després de la tala. Els nostres resultats, doncs, concorden amb els d’estudis que demostren que la tala de bosc cremat afecta negativament la regeneració de la vegetació a curt termini. Tanmateix, si es tala l’àrea cremada, una bona estratègia mitigadora de l’impacte ambiental és deixar les restes llenyoses in situ, ja que afavoreixen la biodiversitat i els serveis ecosistèmics en una zona doblement pertorbada pel foc i la tala.

La ràpida recolonització dels rosegadors després de l'incendi mostra la capacitat de les poblacions per recuperar-se de les pertorbacions, però aquesta capacitat sembla estar modulada per la distància al perímetre i l'estructura de l'hàbitat. La retenció de restes llenyoses sembla fonamental per atreure els rosegadors (depredadors i dispersors de llavors), si no ha començat el creixement de la vegetació, proporcionant-los un refugi contra la depredació.

Tot i que el maneig de la fusta cremada influeix la regeneració de la vegetació, els resultats obtinguts permeten imaginar dues estratègies oposades:

1. Promoure la presència de rosegadors per a les seves funcions ecològiques, o
2. Reduir-ne l’abundància per augmentar la probabilitat d'èxit en la restauració del bosc cremat.

Abans d'utilitzar una o altra recomanació, s’han de considerar els seus efectes sobre la biodiversitat i avaluar els costos i beneficis de les intervencions. Probablement, l’equilibri entre dispersió i depredació de llavors en àrees recentment cremades i talades serà positiu per a tot l'ecosistema en successió.

Per a l’estratègia (1): 

La no intervenció és una alternativa adequada a la tala, ja que permet una recuperació més ràpida de la vegetació i beneficia a la comunitat de rosegadors. Si es gestiona l'àrea cremada, s'ha de preservar el flux de rosegadors des de l’exterior cap a l’interior de l’àrea cremada. Retenir fusta i construir de piles de restes llenyoses a diferents distàncies del perímetre pot ajudar a aquesta connectivitat.

Per a l’estratègia (2):

De regeneració assistida amb sembra de llavors, la tala del bosc cremat no ofereix un avantatge clar contra els depredadors de llavors, si es deixen restes de fusta. En aquest cas caldria mantenir el terra sense restes llenyoses per evitar generar un hàbitat favorable per als rosegadors. A més, es recomana la sembra de llavors immediatament després del foc (fins a 6-12 mesos després) i allunyades un mínim de 100 m de les àrees no cremades.