Cultivar cereals i lleguminoses de forma conjunta augmenta la producció agrícola i la captació neta de CO2

Cultivar cereals i lleguminoses de forma conjunta augmenta la producció agrícola i la captació neta de CO2

Un estudi publicat l'any 2021.

Objectiu

Avaluar per primer cop els fluxos de CO2 d'un sistema farratger de gestió intensiva als Pirineus i comprovar si l'assimilació neta de CO2 és més alta en cultius mixtes que en els monocultius.

Mètodes bàsics

Àrea d'estudi: Solsonès (Catalunya).

L’article recull set anys de dades de fluxos de CO2 d’un sistema farratger de gestió intensiva, on es combina cultiu de farratges i cereal amb pasturatge directe de bestiar de carn després de la collita (període de guaret). L’estudi va ser possible gràcies a les infraestructures de mesura a llarg termini ECOFUN-FLUXPYR del CTFC. Durant totes les estacions de cultiu el camp va actuar com un embornal net de CO2, amb fluctuacions segons les condicions ambientals, el creixement del farratge i la gestió duta a terme.

Resultats principals

Els cultius mixtes de cereals i lleguminoses incrementen tant la productivitat com l’assimilació neta de CO2, si es compara amb monocultius de cereal. Concretament, les mescles de cereals i lleguminoses van ser més constants en termes de productivitat i captació de CO2; mentre que els monocultius de cereals van mostrar una major variabilitat; amb una captació de CO2 sempre més baixa que les mescles de cereals i lleguminoses.

La barreja entre civada i veça va ser la de més alta captació neta entre les mescles. El monocultiu de cereal que va mostrar una captació més alta va ser el triticale (híbrid entre blat i sègol). En el període de guaret, el rebrot espontani de les espècies sembrades va ser més marcat per a les mescles de cereals i lleguminoses que per als monocultius de cereals. Això va provocar una captació neta de CO2 després de la collita, especialment forta en la barreja de triticale, civada i veça, i la barreja de civada i veça. Per contra, els monocultius de cereals generalment no van mostrar aquest rebrot durant el període de guaret i la capacitat de captació de CO2 bruta i neta del sistema va disminuir dràsticament.

Conclusions

L'assimilació neta de CO2 és molt més alta en cultius mixtes que en els monocultius. Conèixer quin és paper de les espècies i les combinacions d’espècies de cultius farratgers sobre el balanç de CO2 és essencial per desenvolupar estratègies de gestió del territori que puguin mitigar el canvi climàtic a la vegada que s’optimitza la productivitat.