Criteris ecològics en la gestió i restauració de llacunes costaneres

Criteris ecològics en la gestió i restauració de llacunes costaneres

Un estudi sobre Ecologia funcional i Canvi Global publicat l'any 2018.

Objectiu

Estudiar diferents casos per analitzar si s'està tenint en compte o no (i com) el funcionament ecològic a l'hora de gestionar i restaurar sistemes aquàtics costaners.

Mètodes bàsics

Descripció de diversos casos d'intervencions en llacunes i sistemes costaners del mediterrani i s'analitzen els resultats obtinguts. En concret, els ecosistemes estudiats són el delta de l'Ebre, el delta del Llobregat, els aiguamolls de l'Empordà, la llacuna de Venècia, el Mar Menor i l'albufera de València.

Resultats principals

Remarquem la importància dels ecosistemes costaners en el balanç de carboni i, a cada cas concret, es fa una aproximació integrada de com devem enfocar un procés de restauració en llacunes costaneres:

  • Delta de l'Ebre. Important l’entrada d’aigua provinent dels arrossars en la salinitat i l’estat ecològic de les llacunes receptores, així com els esforços realitzats per millorar la qualitat de l’aigua i preservar la biodiversitat i els hàbitats protegits.
  • Delta del Llobregat. Es descriu com afecten els canvis en la connectivitat entre les diferents masses d’aigua sobre la salinitat i la composició de nutrients de les llacunes existents i les de nova creació.
  • Aiguamolls de l'Alt Empordà i del Baix Ter. Els efectes dels canvis en la circulació de l'aigua poden afectar espècies que es troben amenaçades d’extinció, recollim com en el manual, i quins criteris ecològics s'han aplicat en la restauració de la maresma de la Pletera.
  • Mar Menor. Es constata que són vitals els gradients en el flux d'aigua i la salinitat en funció dels fluxos d’aigua continental i aigua de mar que hi ha a la llacuna. També es descriu com els canvis en la gestió d'entrades i sortides d'aigua han causat canvis dràstics en l'estructura de la comunitat i en el funcionament de la llacuna.
  • Albufera de València. Mostrem dos casos. El primer, recull uns experiència de l'ús dels aiguamolls de depuració per reduir la càrrega de nutrients que entra a l'albufera. El segon, es tracta del procés de colonització d'invertebrats aquàtics a les mallades situades en el cordó dunar entre l'albufera i el mar.
  • Llacuna de Venècia. Actuacions destinades a la recuperació i consolidació de la vegetació submergida i de la vegetació de maresma. A més, s’analitzaen els avantatges i inconvenients del seu ús.

Conclusions

Cal conèixer els processos que determinen l'estructura de la comunitat i el funcionament de les llacunes a l'hora de portar a terme qualsevol mesura de gestió i restauració.

La descripció d'experiències particulars en diferents sistemes i actuant sobre diferents grups d’organismes pot ajudar a establir els criteris a aplicar en la gestió dels espais naturals a protegir, d'acord amb una gestió adaptativa de l'espai.