Objectiu

Oferir informació útil per guiar la concepció, implementació i gestió de refugis climàtics a les ciutats per fer front a períodes de temperatures extremes, en un context de canvi climàtic.

Mètodes bàsics

Àrea d’estudi: Barcelona (Barri de La Prosperitat)

El resum de polítiques es basa en un estudi complet realitzat a Barcelona, que es va centrar en les vulnerabilitats interseccionals de poblacions històricament marginades en un context de canvi climàtic.

Aquest estudi va emprar una aproximació de mètodes mixtos i ciència ciutadana, combinant anàlisi d'arxius, grups focalitzats, enquestes i entrevistes. L'estudi es va realitzar entre gener de 2021 i abril de 2022.

L'enquesta es va realitzar amb 380 residents del barri de La Prosperitat a Barcelona, amb l'objectiu d'avaluar les seves experiències i percepcions sobre els canvis climàtics i la xarxa de refugis climàtics. L'enquesta també incloïa una secció de ciència ciutadana, amb l'objectiu de concebre un refugi climàtic ideal pels residents. A més a més, es van realitzar 10 entrevistes amb residents del barri i empleats de refugis climàtics locals.

L'estudi va emprar enfocaments i perspectives interseccionals per explorar les complexes dinàmiques socials i escoltar veus marginades, per tal d’entendre millor les seves vulnerabilitats climàtiques.

Resultats principals

Els resultats de l’estudi van detectar les següents situacions:

• Vulnerabilitats interseccionals. Les poblacions vulnerables, incloent-hi persones de baixos ingressos i immigrants del Sud Global, pateixen impactes climàtics desproporcionats, principalment fred i calor extrems.
• Accés i informació insuficients. Molts residents, especialment aquells provinents de poblacions històricament marginades i immigrants del Sud Global, desconeixen els programes existents per fer front a la calor extrema i són menys propensos a utilitzar refugis climàtics.
• Diferències de gènere i classe. Les dones i els residents de baixos ingressos estan més afectats pels riscos climàtics i expressen nivells més alts de preocupació pel canvi climàtic.
• Preferència per espais verds i multifuncionals. Hi ha una forta preferència per refugis integrats amb la natura i per espais multifuncionals, capaços d'oferir activitats recreatives, culturals i socials, alhora que protegeixen els residents d'esdeveniments climàtics extrems.

Amb l’objectiu final de dissenyar i crear la figura de Refugi Climàtic Ideal, l’autora  de l’estudi realitza una sèries de recomanacions per orientar legisladors, tècnics i representants locals en la creació de refugis climàtics que serveixin i recolzin tots els residents, especialment aquells que més ho necessiten.

Recomanacions:

1. Distribució equitativa

Assegurar que els refugis climàtics siguin distribuïts estratègicament per arribar a tots els barris, especialment aquells amb majors vulnerabilitats. Prioritzar àrees amb accés limitat a espais verds i àrees identificades com altament vulnerables als impactes del canvi climàtic.

2. Sensibilitat cultural

Desenvolupar campanyes de sensibilització i educació ambiental dirigides a les comunitats marginades i augmentar la informació sobre refugis climàtics. Utilitzar estratègies de comunicació culturalment sensibles per arribar a diverses poblacions i superar barreres lingüístiques i culturals.

3. Solucions basades en la natura

Dissenyar refugis climàtics com espais exteriors que integren elements naturals, oferint ombra, vegetació i aigua. Elements naturals de planificació urbana proporcionen confort tèrmic al mateix temps que satisfan les necessitats i preferències dels residents per més espais verds.

4. Espais multifuncionals

Crear o adaptar espais de refugi climàtic multifuncionals, amb l'objectiu de proporcionar confort tèrmic i satisfer altres necessitats locals, com activitats recreatives, culturals i socials. Això reforça els llaços comunitaris i promou la cohesió social.

5. Participació comunitària

Involucrar residents, especialment aquells de poblacions històricament marginades, en la creació col·lectiva de refugis climàtics. Les decisions col·lectives garanteixen que els refugis satisfacin les necessitats i prioritats locals, i que els residents se sentin benvinguts als refugis climàtics.

6. Formació i protocols

Oferir formació als treballadors de refugis climàtics perquè puguin gestionar efectivament esdeveniments climàtics extrems i satisfer les necessitats específiques de diverses poblacions. Desenvolupar protocols clars per garantir el bon funcionament dels refugis durant emergències.

7. Tipologies d'espai flexibles

Explorar solucions creatives per a la creació de nous refugis climàtics, incloent-hi la utilització d'espais comunitaris existents, espais privats i iniciatives d'urbanisme tàctic. Adaptar espais perquè serveixin com a refugis temporals durant esdeveniments climàtics extrems.

8. Integració amb estratègies més àmplies

Reconèixer que els refugis climàtics no poden ser mesures aïllades. El seu èxit i efectivitat depenen de la seva integració en estratègies completes d'adaptació i mitigació al canvi climàtic, amb l'objectiu d'abordar les causes i impactes del calor i fred extrems.

Conclusions

L’estudi revela que les poblacions vulnerables, incloent-hi persones de baixos ingressos i immigrants del Sud Global, són els que més pateixen impactes climàtics desproporcionats, principalment fred i calor extrems. Aquests col·lectius desconeixen els programes existents per fer front a la calor extrema i són menys propensos a utilitzar els refugis climàtics.

De manera especial, les dones i els residents de baixos ingressos estan més afectats pels riscos climàtics i expressen nivells més alts de preocupació pel canvi climàtic.

 Aquests són aspectes a tenir en compte a l’hora de dissenyar Refugis Climàtics Ideals.