Objectiu

Investigar els serveis ecosistèmics que proporcionen els ratpenats de cara al control del barrinador de l’arròs, quantificar econòmicament el servei ecosistèmic proporcionat pels ratpenats, així com determinar les característiques ambientals que afavoreixen aquests processos.

Mètodes bàsics

Àrea d’estudi: Catalunya. Delta de l’Ebre – Illa de Buda. En aquesta zona l’any 1999 s’havien instal·lat vàries desenes de caixes refugi per a ratpenats, ocupades ràpidament per un total d’uns 250 individus de l'espècie pipistrella nana (Pipistrellus pygmaeus) un any després. El 2008, aquestes caixes estaven ocupades per un total d’uns 3500 ratpenats.

Efecte de la col·locació de caixes en l’impacte del barrinador: En primer lloc es va relacionar la quantitat de plaga del barrinador de l’arròs (Chilo suppressalis) des de 1999 fins el 2008 i es va correlacionar amb la població de pipistrella nana als camp d’arròs.

Posteriorment, es va seqüenciar l'ADN del barrinador de l’arròs mitjançant individus capturats i identificats morfològicament. Durant el juny de 2008 i 2009 es van analitzar 80 mostres fecals de ratpenats, recollides de 50 caixes refugi i guardades en alcohol 70% amb l’objectiu de poder identificar el barrinador de l’arròs entre les seves preses.

Activitat del barrinador de l’arròs: Per estudiar les oscil·lacions d’activitat del barrinador de l’arròs entre 2007 i 2008 s’utilitzaren vuit trampes de llum per tot el Delta de manera contínua i regular des de mitjan maig fins a finals de setembre (2007-2010). L’activitat es basa en el comptatge del nombre d’individus capturats a cada trampa cada 2-3 dies. De cara a les anàlisis estadístiques es van agrupar els comptatges en base a intervals de 10 dies.

Activitat de ratpenats: Per comparar l’activitat de ratpenats amb la del barrinador de l’arròs s’utilitzaren detectors acústics (heterodins) per quantificar l’activitat de quiròpters in situ. Per tal de validar-los posteriorment també es va utilitzar una gravadora d’ultrasons.

Càlcul econòmic del servei ecosistèmic: Finalment es va calcular aproximadament la despesa econòmica que estalvien els ratpenats en plantacions d’arròs a través de càlculs i inferències dels costos dels tractaments i la instal·lació de caixes.

Resultats principals

Per primera vegada es va evidenciar una disminució pronunciada de la plaga del barrinador entre 1999 i 2008, alhora que es va detectar un increment significatiu sobtat de la població de pipistrel·la nana als camp d’arròs de l’Illa de Buda. Per tant, es va demostrar la forta correlació entre la quantitat de ratpenats i la disminució dels impactes de la plaga del barrinador de l’arròs.

Durant el juliol de 2008 el 20% dels excrements contenien barrinador de l’arròs. El 2009 durant el segon pic d’activitat del barrinador de l’arròs el 50% dels excrements de ratpenat contenien l’insecte.

Activitat dels ratpenats i barrinador de l’arròs:

Entre 2007 i 2008 es va determinar que l’activitat de ratpenats estava fortament relacionada amb la presència del barrinador de l’arròs. L’activitat dels ratpenats incrementava quan la densitat del barrinador de l’arròs també ho feia. L’activitat de ratpenats era superior en els arrossars que en altres ambients circumdants de controls, i aquesta augmentava de manera progressiva des de la primera generació del barrinador de l’arròs, fins la tercera. L’activitat de ratpenats incrementava significativament a partir de certs nivells de plaga detectats als camps (és a dir, dos insectes plaga per trampa per dia).

Cost econòmic:

Es va calcular que es necessitarien entre 9 i 16 ratpenats per hectàrea per evitar tractament químic als camps (reduint els nivells de plaga fins al nivell màxim acceptable). Per reduir els danys per sota dels reportats amb tractament químic, es calcula que es necessitarien entre 42 a 67 ratpenats per hectàrea. Durant l’estudi el càlcul de ratpenats per hectàrea era de 12 ratpenats/ha.

Conclusions

Aquest estudi demostra que la pipistrel·la nana (Pipistrellus pygmaeus) proporciona un control biològic del barrinador de l’arròs. És a dir, que depreda oportunísticament la plaga a partir del primer pic d’activitat; i que l’activitat de ratpenats augmenta quan ho fa la densitat de la plaga, fins al tercer pic d’activitat del barrinador. Per tant, els ratpenats consumeixen la plaga inclús quan aquesta es troba en densitats baixes (primer pic), i incrementen l’activitat quan augmenta la densitat de la plaga (segon i tercer pic).

Finalment, el control de la plaga produït per ratpenats redueix els danys que provoca el barrinador de l’arròs. Es necessiten entre 9 i 16 ratpenats per hectàrea per arribar als nivells de plaga presents amb tractament químics, i entre 42-67 per reduir-los encara més per sota.

El cost amb tractament químic es calcula que podria esdevenir entre 6 i 8 vegades més elevat que el cost de la col·locació de les caixes refugi.