Objectiu

Analitzar una nova metodologia per avaluar el bon estat ambiental de l'oceà a partir de la diversitat de les fraccions més petites del plàncton.

Mètodes bàsics

El desenvolupament i abaratiment de les tècniques de seqüenciació massiva han permès avançar substancialment en el coneixement de la diversitat microbiana marina. Degut a la seva capacitat de respondre ràpidament a les pertorbacions de l'ecosistema, com ho són l'entrada massiva de nutrients o la contaminació, les comunitats del picoplàncton –el plàncton mil vegades més petit que un mil·límetre– i les del nanoplàncton –el plàncton cent vegades més petit que un mil·límetre– es podrien utilitzar com a bioindicadors de les pressions continentals.

Tanmateix, el dinamisme que presenten les pròpies comunitats microbianes del plàncton  –i que és natural–  podria confondre’s amb els canvis que pateixen pels impactes derivats de l’activitat antropogènica, pel que és necessari conèixer seva variabilitat natural i així poder establir aquesta variable com un indicador de la salut de l'ecosistema.

Resultats principals

Les anàlisis d’estructura de la comunitat mostren una resposta de l’àrea de mostreig a determinats factors ambientals:

• S’observen diferències en l’abundància de certs taàxons segons els valors de nutrients i els índexs d’impacte.
• A cada lloc les respostes poden ser diferents, sobretot en llocs amb influència de rius i zones molt antropitzades.
• La diversitat eucariota i un nombre de tàxons procariotes i eucariotes mostren potencial per avaluar les influències continentals al Mar Catalano-Balear.

Conclusions

Les comunitats de picoplàncton i nanoplàncton tenen potencial com a indicadors del bon estat ambiental. Malgrat això, traduir la diversitat d’aquests organismes de forma senzilla i ràpida en indicadors ecològics és encara un repte, en part per la complexitat d’aquestes comunitats. Per això, cal millorar el coneixement de les respostes de les diferents espècies de plàncton al medi natural per reforçar aquest potencial.