Objectiu

En el marc del projecte LIFE + LimnoPirineus hi havia l'objectiu de fer una restauració ecològica de vuit estanys pirinencs i la recuperació o millora de diverses espècies d’interès comunitari d’aquests estanys, mitjançant l’erradicació o el control intensiu de peixos introduïts. En aquest estudi es presenta la posta a punt del mètode d’extracció de peixos introduïts en base a tres tècniques de captura (xarxes, trampes i pesca elèctrica) i el resultat del procés d’erradicació en aquests estanys dut a terme entre els anys 2015 i 2019.

Mètodes bàsics

Dels 8 estanys seleccionats, als tres que es trobaven al Parc Natural de l’Alt Pirineu (PNAP) només hi havia barb roig (Phoxinus spp.), mentre que dels 5 estanys situats al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (PNAESM) n’hi havia dos amb truita comuna (Salmo trutta) i barb roig, un amb truita comuna, un amb truita de rierol (Salvelinus fontinalis) i, finalment, un amb truita irisada (Oncorhynchus mykiss).

Es va planificar una campanya intensiva de pesca mitjançant la captura massiva i persistent de peixos, fins a aconseguir l’extinció de les poblacions de peixos amb tres tècniques de pesca diferents, excepte en el cas de la població de barb roig de l’estany Naorte en el qual l’objectiu era reduir-ne la població més d’un 75%.

• Xarxes:

Es van utilitzar diferents xarxes amb llum de malla variable d’entre 5,6 i 55 mm amb unes mides d’entre 0,5 i 4 m d’altura i d’entre 15 i 30 m de longitud. Per a la pesca de salmònids (les truites) s’han usat totes elles mentre que per al barb roig només les de llum de malla inferior a 10 mm, situant-les sempre pròximes al fons. Un cop instal·lades s’han revisat sovint, com a mínim un cop per setmana, fins que les captures han disminuït, moment en que s’ha passat a fer-ho quinzenalment.

• Trampes:

S’han usat trampes de tipus barbol amb boca de 40 cm i 3 m de longitud, vela frontal i dos morts o embuts interns, malla petita (4 mm), plegables i sense col·locació d’esquer. Majoritàriament s’han usat per capturar barb roig si bé també s’han usat puntualment, amb malla més grossa, per capturar salmònids. S’han col·locat en sèrie, canviant-les regularment de lloc i revisant-les, al menys, un cop per setmana. Quan les captures han baixat, les revisions es poden espaiar fins a un mes. En tot cas, cal ajustar la freqüència tenint en compte que hi pot haver captures accidentals d’altres espècies de fauna aquàtica que s’hi poden ofegar.

• Pesca elèctrica:

Tècnica molt efectiva en sistemes lòtics però, en canvi, molt poc en sistemes lenítics que, unit a la extremadament baixa conductivitat de l’aigua dels estanys d’alta muntanya, la fa molt poc eficient en aquest ambient. S’ha mostrat mitjanament efectiva per a la captura de barb roig al litoral dels estanys quan la temperatura de l’aigua era inferior a 18°C, i en riuets tributaris per a la pesca de salmònids.

L’esforç de pesca, que es va registrar en continu com a unitats d’esforç, es va mantenir fins a aconseguir l’erradicació dels nuclis de peixos, modificant-ne la intensitat i l’ús major o menor d’una o altra tècnica a cada estany seguint la revisió adaptativa del pla de treball. Tots els exemplars capturats van ser comptabilitzats, identificats a nivell d’espècie, sexats (quan ha estat possible), i se n’ha mesurat el pes i la longitud. Finalment també s’ha calculat el rendiment de pesca expressat com una ràtio entre les captures obtingudes i l’esforç de treball.

Resultats principals

S’han erradicat totes les poblacions, considerant erradicació quan no hi ha captures durant un any, de tots els estanys tret de les de barb roig de Rovinets i Dellui Nord i la de truita comuna de Cap de Port, on les poblacions semblen residuals i s’espera erradicar-les totalment en breu. A més, a l’estany Naorte s’ha reduït la població de barb roig més d’un 75%, com estava previst.

Les poblacions eliminades de barb roig estaven ben estructurades i presentaven un reclutament regular però van mostrar situacions de partida molt diverses, amb densitats i biomasses de fins a un ordre de magnitud de diferència. Les dinàmiques poblacionals des de l’inici de les feines d’erradicació han estat força variables degut, en part, als ajustos de la metodologia però en general al llarg del procés hi ha hagut una disminució tant en la densitat relativa mitjana com en el rendiment de pesca de manera gradual i sostinguda. En termes generals s’ha assolit l’erradicació definitiva de les poblacions de barb roig en un període de 4 a 6 anys. L’estany Naorte, el més gran dels estanys on s’ha actuat, ha presentat valors lleugerament diferents amb rendiment de pesca inferior, no baixant mai del 5%. Malgrat les tres tècniques de captura mostren resultats diferents, totes tres han tingut un paper clau al llarg del procés d’erradicació.

De les espècies de salmònids, la truita de rierol presentava la màxima densitat i biomassa mentre que la truita irisada i la truita comuna van mostrar densitats i biomasses clarament menors. Les poblacions d’aquestes espècies estaven formades per individus de mida gran o mitjana indicant un reclutament escàs i irregular. L’erradicació de les espècies de salmònids s’ha assolit a tots els estanys en 2 anys excepte a l’estany de Cap de Port on sembla que s’hi van introduir nous exemplars de truita comuna al llarg del procés d’erradicació.

La pesca amb xarxes ha estat la tècnica més efectiva en termes generals, acompanyada de la pesca elèctrica en sectors concrets del litoral on s’hi concentren els individus més joves. Les trampes tan sols han sigut efectives durant les primeres fases i en l’eliminació de la truita comuna en els rierols.

Conclusions

Les poblacions de peixos dels estanys d’alta muntanya presenten una alta estabilitat poblacional, alta longevitat i baixa mortalitat en comparació amb poblacions situades a menys altitud, mentre que el reclutament, el creixement i la productivitat és molt variable. Cal determinar correctament l’edat de maduració i la fenologia reproductiva de cada espècie i sobretot conèixer en quins sectors o microhàbitats es tendeix a produir preferentment la fresa a cada estany per tal d’optimitzar els esforços de pesca en l’espai i el temps. També cal tenir en compte la morfometria general de l’estany, el perfil batimètric, l’estructura de les ribes i el fons de l’estany, la presència de vegetació submergida, la presència de petits rius o torrents connectats als estanys, i també la meteorologia i la hidrologia de cada temporada de treball a l’hora de planificar tot el procés.

L’erradicació dels peixos introduïts en estanys pirinencs mitjançant la captura intensiva i continuada és factible, però sempre que es faci partint d’una adequada assignació i planificació de recursos humans i materials. En el cas dels salmònids, se’n pot aconseguir la completa eliminació mitjançant l’ús tan sols de xarxes de tipus solta, per bé que en certes situacions pot resultar imprescindible la utilització complementària de pesca elèctrica. En canvi, en el cas del barb roig, cal una combinació efectiva d’almenys tres tècniques, xarxes, trampes i pesca elèctrica. A més a més, cal una revisió contínua del pla de treball, a fi d’ajustar-lo a la resposta de cada població i estany.

L’erradicació de peixos introduïts hauria de ser un objectiu operatiu prioritari als estanys pirinencs que cal restaurar ecològicament. Tanmateix, mentre això no sigui factible per a qualsevol estany, no convé descartar com a alternativa el control demogràfic intensiu dels peixos.