Objectiu

Avaluar correctament si l’eradicació d’una espècie ha reeixit és força complicat per la dificultat que suposa la detecció dels últims individus i l’error associat que porta. Aturar l’eradicació abans de temps possibilita que hi hagi una re-invasió pels individus residuals, mentre que prolongar els esforços d’eradicació suposa un malbaratament econòmic i pot acabar afectant les poblacions d’altres espècies.

En aquest estudi presentem un model matemàtic que, basat en dades de 20 accions d’eradicació en llacs de muntanya, quantifica la mida de la població i la probabilitat d’eradicació d’una espècie introduïda.

Mètodes bàsics

Durant el segle XX la introducció d’espècies de peixos foranies (salmònids i ciprínids) en llacs d’alta muntanya va ser una pràctica generalitzada tant a Europa com a Nord Amèrica provocant una greu alteració dels ecosistemes originals. Per intentar revertir aquests efectes, durant els darrers anys s’estan portant a terme actuacions d’eradicació en diversos països.

En el present estudi, s'han recol·lectat dades del procés d’eradicació de peixos introduïts durant el segle XX, entre l’any 1997 i el 2018, de 20 accions d’eradicació en llacs d’alta muntanya de Sierra Nevada (Califòrnia), Pirineus (Catalunya) i Alps (Itàlia).

Malgrat els llacs presenten condicions climàtiques similars hi ha diferències pel que fa a les característiques biòtiques i abiòtiques de cada un, a les espècies introduïdes i, als mètodes d’eradicació utilitzats (xarxes, trampes i pesca elèctrica). El principal mètode d’eradicació, sobretot en salmònids, es basa en la captura amb xarxes que es mantenen posades durant llargs períodes de temps, inclòs l’hivern. La pesca elèctrica s’utilitza principalment en la zona litoral. Finalment, la pesca amb trampes de tipus barbol complementa les altres dues tècniques i s’utilitza principalment per eradicar el barb roig d’alguns llacs dels Pirineus.

El model es va validar en 14 llacs control, amb 15 casos per llac i espècies en total, on s’havia eradicat els peixos un mínim de 5 anys abans. Totes les dades s’han tractat amb un model desenvolupat amb llenguatge R (per una descripció detallada del model consultar l’article original).

Resultats principals

Hi ha una gran varietat entre llacs pel que fa al nombre de peixos retirats i a l’esforç d’eradicació realitzat, sobretot pel que fa als barbs de riu que són difícilment eradicables i formen denses poblacions. El nombre de peixos retirats en el darrer període d’eradicació és 0 en la majoria de casos, o inclús en períodes anteriors (en 19 dels 23 casos). Generalment la majoria de peixos van ser retirats en els primers 3 períodes d’eradicació provocant un clar declivi de les poblacions. El model prediu que les poblacions retirades disminueixen entre un 58,3-99% en el tercer període i fins a un 70,2-100% en el quart, valors que coincideixen amb les observacions.

Per als 14 llacs de control, on no s’havia observat cap peix durant un mínim de 5 anys, el model va confirmar-ne l’eradicació en 13 d’ells amb una probabilitat mitjana de 0,57±0,35. En canvi, en els llacs dels Pirineus – on els esforços d’eradicació es van iniciar més tard – la probabilitat d’eradicació va ser menor, de 0,24±0,43.

Segons el model, amb una alta probabilitat en 11 dels casos es va seguir el procés d’eradicació quan ja no era necessari. Per contra en 7 dels casos el model suggereix continuar amb el procés d’eradicació, essent 2 d’aquests llacs controls i 5 dels Pirineus, on la probabilitat d’eradicació és més baixa sobretot per la dificultat d’eradicació del barb roig.

Pel que fa als mètodes d’eradicació, les xarxes són efectives per als salmònids però no per als ciprínids, fins a 6 cops menys efectives. Per a una eradicació efectiva dels ciprínids és imprescindible l’ús de trampes i de la pesca elèctrica.

Conclusions

El model presentat en aquest estudi pot ser usat durant l’eradicació per i) decidir quan finalitzar el procés, ii) analitzar millor la viabilitat d’una acció d’eradicació ja iniciada (per exemple, tenint en compte els recursos i dispositius de captura disponibles), i en general iii), per fer una assignació racional dels esforços d’eradicació.

Les conclusions principals són:

• Els resultats del model coincideixen amb les prediccions dels experts.
• Per eradicar una espècie introduïda en un llac de muntanya cal eliminar tots els individus.
• El model proporciona informació del reclutament estimat i de la probabilitat d’eradicació per a cada cas.
• És imprescindible fer un esforç en educació i comunicació amb la població per assolir l’èxit i evitar noves reintroduccions.