Com podem revertir l'aturada en la recuperació de la biodiversitat d'aigua dolça?

Com podem revertir l'aturada en la recuperació de la biodiversitat d'aigua dolça?

Un estudi publicat l'any 2023.

Objectiu

Avaluació de l’estat de la biodiversitat fluvial després de l’aplicació de les mesures preventives.

S’aborden dues qüestions:

(1) com han canviat l'abundància, la diversitat taxonòmica i la diversitat funcional de les comunitats d'invertebrats d'aigua dolça durant les últimes cinc dècades als  rius i rieres d’Europa;

(2) quins factors ambientals han impulsat aquests canvis. Atès que la gestió a escala europea ha donat lloc a millores en la qualitat de l'aigua  es planteja la hipòtesi de què l'abundància i la diversitat taxonòmica i funcional s’han recuperat seguint aquestes millores.

Mètodes bàsics

La recerca inclou cinc dècades de seguiment a 22 països europeus.

S’han analitzat els patrons paneuropeus i impulsors de les tendències en l'abundància i la diversitat taxonòmica i funcional (riquesa de tàxons i de trets biològics) en múltiples dècades de les comunitats d'invertebrats. L'estudi va analitzar mitjançant un conjunt de dades complet de 1.816 sèries temporals recollides en sistemes fluvials de 22 països europeus entre 1968 i 2020. El conjunt de dades inclou 714.698 observacions de 2.648 tàxons en 26.668 mostres. El període de seguiment és de mínim 8  i màxim 32 anys.

S’utilitzen models bayesians jeràrquics per estimar les tendències i identificar els motors del canvi en l'abundància i la diversitat taxonòmica i funcional de les comunitats d'invertebrats d'aigua dolça d'Europa, alhora que es té en compte l'autocorrelació temporal, la data de mostreig i la variació de mostreig entre estudis i països.

Resultats principals

L'estudi va mostrar que hi ha hagut un augment generalitzat en la riquesa de tàxons (0,73% per any), la riquesa funcional (2,4% per any) i l'abundància (1,17% per any) a les comunitats d'invertebrats d'aigua dolça. Tanmateix, aquestes tendències positives van tenir lloc abans del 2010. Des d’aleshores, la recuperació de la biodiversitat s’ha estancat.

  1. Pel que fa a la riquesa de tàxons, l’increment amb el temps ha estat cada cop menor (-8,8% per any), arribant a nivells de 0 increment al voltant del 2013. La riquesa funcional segueix un patró similar (-5,9% per any), el que indicaria que no hi ha hagut millores en el funcionament dels ecosistemes en els últims 10 anys.
  2. Les tendències positives s'atribueixen a les mesures de mitigació implementades a les dècades de 1990 i 2000, el tractament d'aigües residuals i la restauració hidromorfològica. Aquestes tendències, però no han estat uniformes per tota Europa.
  3. El clima juga un paper important, els llocs d’àrees més càlides tenien més probabilitats de guanyar tàxons, cosa que suggereix que l'escalfament climàtic encara no és crític per a molts invertebrats d'aigua dolça.
  4. Les tendències eren més suaus en trams afectats per preses aigües amunt, atès que aquestes alteren les càrregues de sediments, redueixen la connectivitat i canvien el flux dels rius, afectant la biodiversitat. Així mateix, trams afectats per usos del sòl no-naturals (àrees urbanes, terres agrícoles) també presentaven una recuperació més lenta de la biodiversitat en el temps.

Mesures de mitigació i crida a l'acció

  • Gestió dels usos del sòl: calen canvis substancials a escala de conca en la gestió dels usos del sòl per reduir l'extracció d'aigua i les aportacions de contaminants, inclosos sediments fins, pesticides i fertilitzants.
  • Tractament d'aigües residuals: cal una inversió significativa per actualitzar les xarxes de clavegueram i millorar les plantes de tractament d'aigües residuals per gestionar millor els desbordaments d'aigües pluvials i eliminar-ne els contaminants.
  • Restauració hidromorfològica: cal intensificar els esforços per reconnectar rius i planes al·luvials, per tal de millorar el funcionament dels ecosistemes i adaptar els sistemes fluvials a futurs règims climàtics i hidrològics.
  • Monitoratge: cal donar prioritat al monitoratge estandarditzat a gran escala i a llarg termini de la biodiversitat, juntament amb la recopilació de dades ambientals, per tal de caracteritzar els canvis temporals en la biodiversitat, avaluar l’eficàcia de les mesures de mitigació i restauració i identificar llocs d'alt risc des del punt de vista de la conservació.

Conclusions

Si bé les millores en la qualitat dels rius a Europa i les mesures de restauració han suposat una recuperació de la biodiversitat, al llarg de la dècada dels 90 i la primera del 2000, aquestes tendències positives porten estancades des del 2010. Aquesta desacceleració suggereix que les mesures de mitigació o restauració actuals que s’implementen poden ser menys eficaces per atendre a les amenaces noves i persistents, com els contaminants emergents, el canvi climàtic i les espècies invasores, que continuen desafiant els ecosistemes d'aigua dolça.