Objectiu

Estudiar els canvis a llarg termini (entre 1982 i 1999) en l’estructura i la composició de les comunitats del litoral rocós per veure l'efecte de l'increment del nombre de plantes depuradores en funcionament a Catalunya des dels anys 90.

Mètodes bàsics

- Àrea d'estudi: costa catalana (Mediterrani nord-occidental).

Catalunya compta amb sectors de costa molt desenvolupats tant a nivell industrial com urbà. També té nombroses zones agrícoles i altres dedicades al sector turístic. Aquesta explotació de la zona costanera fa que la qualitat de l'aigua es vegi modificada degut a les aigües residuals que arriben a la línea de costa. Des de 1968, l'Agència Catalana de l'Aigua va posar en marxa estacions depuradores, arribant a gairebé a les 20 estacions a l'any 1992. L’increment va ser molt més significatiu entre els anys 1993 i 1999, any en que hi havia 36 estacions depuradores en funcionament.

L'any 1982 es van mostrejar un seguit d'estacions al llarg de tota la costa catalana dins d'un estudi encarregat per la Generalitat de Catalunya per gestionar la construcció de nous ports esportius. Durant la primavera de 1999 es va repetir el mateix estudi en un total de 88 estacions repartides homogèniament. En ambdós estudis les mostres es van agafar amb l’ajut d’una escarpa i un martell i es van recol·lectar tots els organismes presents en una superfície de 225 cm² a la zona del trenc d’ones (entre 0,1 i 0,3 metres per sota el nivell del mar), és a dir a l'infralitoral superior. Les mostres es van conservar amb formol i al laboratori es van identificar les espècies d’algues i d'invertebrats per quantificar-ne el recobriment corresponent a la superfície que ocuparia cada espècie, un cop estesos els tal·lus o els invertebrats en un pla horitzontal.

Nombrosos estudis bibliogràfics relacionen la presència de determinades espècies amb diferents graus d'eutrofització i això permet establir l’evolució de les comunitats en el temps.

Resultats principals

S'observen diferències significatives en la composició i l'abundància d'espècies entre les comunitats analitzades en els dos períodes de temps. El nombre d'estacions amb espècies indicadores d'eutrofització, com són les algues verdes dels gèneres Chaetomorpha, Cladophora i Ulva, va disminuir del 1982 al1999. L’abundant presència d'aquestes espècies l'any 1982 es pot relacionar amb els nombrosos abocadors directes d’aigües residuals sense cap tipus de tractament presents a la costa catalana.

Aquest descens, però, no es va traduir en un increment del nombre d'espècies indicadores d'ambients no alterats com Cystoseira mediterranea, una espècie fucal molt sensible a la càrrega orgànica en les aigües superficials. De fet, la comunitat de C. mediterranea no va mostrar cap signe de recuperació des de 1982. Hi ha tres possibles explicacions per a aquests resultats:

1. Les algues verdes es van substituir per Corallina elongata, impedint la colonització de C. mediterranea en ocupar el seu espai.
2. La baixa resiliència de C. mediterranea juntament amb la baixa capacitat de dispersió dels seus zigots.
3. Els tractaments de les estacions depuradores podrien ser insuficients per observar la recuperació d'aquesta alga.

La gran majoria d'estacions on dominaven les algues verdes l’any 1982 van experimentar un augment d'espècies resistents i tolerants a diferents tipus de pertorbació, com C. elongata, al mostreig de 1999.

Conclusions

Aquest estudi ha posat de manifest l’existència de canvis molt marcats en les comunitats algals al llarg del temps, que es tradueixen en canvis en la composició i recobriment d'espècies. S'observa una relació molt evident entre aquests canvis observats i el nombre d’estacions depuradores. La disminució de la càrrega de nutrients cap a la columna d'aigua, com a resultat de l'increment del nombre de plantes depuradores en funcionament, dificulta la proliferació d'espècies de caire oportunista. Aquesta reducció del nombre i recobriment d'espècies indicadores d'eutrofització suggereix una millora en la qualitat de l'aigua.

L’adequada posada en marxa d'estacions depuradores pel Govern de la Generalitat de Catalunya des dels anys 70, i molt més en particular durant els anys 90, va promoure una millora ambiental.

La substitució de les algues oportunistes per C. elongata està relacionada amb la disminució de la càrrega de nutrients. Les comunitats de C. elongata representen una fase intermèdia en la successió dels ambients dominats per algues verdes als dominats per fucals al llarg d'un gradient de qualitat ambiental.

La recuperació de la qualitat ambiental no implica necessàriament un desenvolupament i increment del recobriment de la comunitat de C. mediterranea, al menys en un període d’una o dues dècades.