Objectiu

Crear un índex de persitència que permeti determinar quins són els boscos més resistents a episodis adversos com sequeres, incendis i ventades. 

Mètodes bàsics

Modelització matemàtica a partir de dades de les espècies que conformen un determinat bosc, i a la diversitat i abundància de les propies espècies. 

Resultats principals

Els boscos que contenen espècies no natives, com l’eucaliptus, són els més resistents i els que es recuperarien millor després d’una pertorbació. Els boscos mixtes, amb una riquesa d’espècies relativament alta, també semblen força resistents segons l’índex. En canvi, els boscos de coníferes han obtingut un valor inferior per a l’índex de Persistència. Aquests resultats, a més, obren una opció a l’hora de plantejar la gestió dels recursos forestals i la conservació dels boscos.

Conclusions

Els boscos mixtos i els que incorporen espècies no natives són més resistents a les pertorbacions.