Objectiu

Estudiar els canvis en l’estructura i la composició de les comunitats de macroalgues de la costa rocosa de l’infralitoral superior al llarg d’un gradient d’enriquiment orgànic provinent d’un abocador d’aigües residuals urbanes.

Analitzar l'ús d'aquestes comunitats com a bioindicadors de la salut dels ecosistemes i veure la idoneïtat de diferents metodologies per avaluar l'estat ecològic de les aigües costaneres.

Mètodes bàsics

Aquest estudi s'ha realitzat al llarg d’un tram de costa de l’àrea d’influència de l’abocador d’aigües residuals de Tossa de Mar (Costa Brava, Mediterrani Nord-occidental).

S’han mostrejat 5 estacions progressivament allunyades del punt d’abocament: a 2 m (estació 1), 8 m (estació 2), 84 m (estació 3), 163 m (estació 4) i 1350 m (estació 5) de distància, essent la més distant considerada com a control ja que es situa fora l’àrea d’influència de l’abocament. Durant el període d’un any i amb una periodicitat de 40 dies es van recollir, amb l’ajut d’una escarpa i un martell, tres rèpliques de tots els organismes presents en una superfície de 225 cm² a la zona del trenc d’ones (entre 0,1 i 0,3 metres per sota el nivell del mar), és a dir a l'infralitoral superior. Les mostres es van conservar amb formol i al laboratori es van identificar les espècies d’algues i d'invertebrats per quantificar-ne el recobriment, corresponent a la superfície que ocuparia cada espècie un cop estesos els tal·lus o els invertebrats en un pla horitzontal.

També s’han recollit cada 20 dies, mostres d’aigua als mateixos punts de mostreig per mesurar-ne el contingut en nutrients dissolts. Es relaciona la concentració de nutrients a l'aigua de mar amb la variació espaial de les comunitats analitzades.

Nombrosos estudis bibliogràfics relacionen la presència de determinades espècies amb diferents graus d'eutrofització i això permet establir a quina distància de l'abocament les comunitats són les que trobaríem a indrets no pertorbats.

Resultats principals

Les concentracions dels nutrients analitzats en les mostres d’aigua (silicats, fosfats, nitrits, nitrats i amoni) indiquen la intensa dilució d’aquests en allunyar-se del punt d’abocament. Les aigües més afectades per l’abocament es situen a les estacions 1 i 2, on s'arriba a concentracions fins a 50 vegades majors que a l’estació control en el cas de l’amoni, i de fins a 10 vegades més altes per a la resta de nutrients.

A més, s'observen importants diferències en el percentatge de recobriment de les especies presents a cada estació i un gradient molt clar sobretot des de el punt de vista de la composició d'espècies. L’estació 1 està clarament dominada per ulvàcies, concretament Ulva rigida (indicadora d'un alt grau d'eutrofització) i l’estació 2 per coral·linàcies, principalment per Corallina elongata (espècie tolerant a diferents tipus d'estres). La presència d’ulvàcies en aquesta estació, només separada 8 metres del punt d’abocament, és redueix a menys d’un 5 %. En cap d’aquestes dues estacions s'ha observat Cystoseira mediterranea, espècie molt sensible a la càrrega orgànica en les aigües superficials.

A les estacions 3, 4 i 5 sí que trobem C. mediterranea, com a espècie dominant, fet que reflecteix la disminució de la concentració de nutrients en aquestes estacions. La diferencia entre aquestes comunitats, és la importància de les espècies acompanyants: les estacions 3 i 4 mostren un alt percentatge de recobriment de C. elongata mentre que a l'estació 5, Jania rubens té un major recobriment.

Conclusions

Aquest estudi ha posat de manifest l’existència de canvis molt marcats en les comunitats algals al llarg d’un gradient d'eutrofització, que es tradueixen en canvis en la composició i recobriment d'espècies i en una pèrdua de la diversitat a mesura que ens apropem al punt d’abocament.

S'observa una relació molt evident entre la concentració de nutrients a l'aigua i les comunitats presents. L’elevada concentració en nutrients, especialment d’amoni, detectat al punt de mostreig més proper a l’abocament impedeix el desenvolupament de la majoria d’espècies algals, el que afavoreix la dominància absoluta d'espècies de caire oportunista com a U. rigida.

C. elongata tot i ser l’espècie que domina a l’estació 2, està present amb diferents recobriments a totes les estacions, el que la fa una espècie més tolerant i per tant poc indicadora, ja que sembla que no respon a les pressions.

A partir de 80 metres del punt d’abocament es desenvolupa la comunitat de C. mediterranea i per tant podem concloure que a partir d'aquesta distància la influència de l'abocament desapareix.

La forta correlació entre la composició i el recobriment d’espècies indicadores de qualitat ambiental i el grau d'eutrofització converteix aquestes comunitats en una eina adequada i precisa per aplicar metodologies (índex) que permetin avaluar la qualitat ambiental a una major escala geogràfica. De fet, de l'aplicació de mètodes basats en grups funcionals (EEI) s'obtenen resultats contradictoris a nivells intermedis d'eutrofització, i es suggereix l'ús de mètodes basats en espècies indicadores, com CARLIT i BENTHOS, per avaluar l'estat ecològic de les aigües marines costaneres.