Objectiu

Estudiar les emissions dels sòls si es substitueix el bosc de pi per alzines. 

Mètodes bàsics

Estudi realitzat al bosc mixt de les Muntanyes de Prades (nord-est de la Península Ibèrica)  amb un clima mediterrani, de temperatura mitja 11.2 ºC i 664 mm de precipitació. Sòl amb una composició de 49% sorra, 32% llim i 19% argila. Mineralització lleugerament àcida (pH de 6.2). 

Les espècies d'arbre dominants són el pi roig (Pinus sylvestris) i l'alzina (Quercus ilex), que han patit sequeres pronunciades des del 1990, sobretot al 2001-2003 i 2005-2008. 

Resultats principals

A causa de les sequeres i de la regeneració més lenta dels pins, s'està donant en aquest bosc mix un reemplaçament del pi roig per l'alzina. 

La quantitat de CO2 emesa pel sòl a través de la seva respiració es manté constant malgrat el decaïment d’un bosc afectat per sequera. Segons les dades obtingudes, el sòl d’un bosc de pins roigs (Pinus sylvestris) repara en poc temps els danys, és a dir, presenta una alta resiliència en els seus nivells d’emissió de CO2. No obstant això, quan els pins són substituïts per alzines (Quercus ilex) els sòls emeten gairebé un 36% menys de diòxid de carboni en respirar.

Conclusions

S'ha comprovat que, a mitjà termini, la substitució del pi per l’alzina redueix un 36% les emissions però encara no es coneix quina és l’evolució de les dinàmiques del sòl si l’espècie substituta és una altra.